dilluns, 16 de gener de 2017

Music Spy Club: especial BOB DYLAN!

Encara no ens ho creiem però el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 20 de gener, però ens saltarem alguna de les normes per fer un especial Bob Dylan! 




Creiem conèixer un artista, però després de 50 discos, centenars de cançons, qui pot dir més de les 10 o 12 clàssiques. Per capbussar-nos en l'obra d'aquest artista extraordinari comptarem amb Eduardo Izquierdo. Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical. També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry Chinaski.

A més, és l'autor d'una esplèndida monografia sobre Bob Dylan, la Trilogía del tiempo y el amor, que l'editorial presenta així:

"El volumen analiza los discos Time out of mindLove and theft y Modern times, parándose en detalles como la Never Ending Tour, la película Masked & Anonymous, el programa de radio Theme Time Radio Hour e incluso la entrega del Oscar por «Times have changed».Eduardo Izquierdo se encarga de firmar un volumen sobre una época hasta ahora inédita en cuanto a lo bibliográfico y eso, por lo que respecta a Dylan, es mucho decir. Un análisis absolutamente personal que parte de las declaraciones de muchos de los implicados en ese período de la carrera de Bob Dylan y que se complementa con declaraciones de expertos recogidas para la ocasión."




Us hi esperem!

----------------------

Les properes dates:


GABRIEL MILLÁN - 17 de febrer
Músic singularment dotat per la melodia inesperada, és el cervell que hi ha darrera d'Etermortífera, una banda experimental, visceral, intranquil·la. És també un gran malalt de la música, una persona de la que surts amb vint referències totes singulars, dignes de ser escoltades i ateses. És, a més, un freqüentador del Music Spy Club, així que no li costarà obrir el seu bagul de cançons a mida. 


SR. CHINARRO – 17 de març, 19 h.
Darrera del nom artístic de Sr. Chinarro s’amaga Antonio Luque, un artista amb una trajectòria dilatada i riquíssima d’inspiració. Amb més de quinze discos d’estudi a les seves esquenes, ha aportat a les nostres vides un bon grapat de cançons inoblidables, estranyes, dotades d’una lírica entre costumista i al·lucinada. És també un escriptor singular, intens, imprevisible, com ho provem Matar en Barcelona i el darrer Socorrismo


divendres, 13 de gener de 2017

Llibres que sonen a jazz i blues



La relació entre jazz i literatura és fecunda, fins i tot es podria dir que el jazz té la seva pròpia literatura. Hi ha autors capaços de recrear a ritme de swing tot l’ambient que envolta el món del jazz, o que troben en la vida dels jazzmen la matèria primera per començar a teixir les seves trames.

Per a Julio Cortázar el Jazz va ser una de les seves obsessions. L’autor de Rayuela tenia a casa uns quatre mil llibres i uns sis o set mil discos i cassets. La biografia de Boris Vian inclou haver estat trompetista i compositor, a més d'haver conegut a grans artistes com Duke Ellington, Miles Davis i Charlie Parker. Antonio Muñoz Molina és un gran melòman, un enamorat de la música en general i del jazz en particular. Innegable també va ser la influència que va tenir el jazz en la Generació Beat.

Boris Vian tocant al Saint-Germain Club de Paris

Però la influència del jazz i el blues va més enllà de la narrativa. Còmics i literatura infantil també han sucumbit als seus encants. Música, narració i il·lustració es fusionen en llibres que sovint resulten veritables obres d'art.

 
                                               Hate Jazz, Jorge González                                          Swing Café, Carl Norac

A la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents han decidit recollir en una guia aquests llibres que sonen a jazz i blues i que podeu trobar al seu centre d'interès sobre la matèria. 



“Yo ya no tengo tiempo ni me importan las modas, / mezclo Jelly Roll Morton con Gardel y Stockhausen, / loado sea el Cordero” (Libro de Manuel, Julio Cortázar).

dijous, 12 de gener de 2017

Els Storify de l'Ampli: Ennio Morricone i el Doctor Strange


L'Storify és una eina útil que m'he copiat de les Biblioteques de Girona. Aquesta eina et permet ajuntar fàcilment uns quants tuits, post de facebook i altres continguts de diferents xarxes socials per fer una història. Abans de l'Storify i després d'un seminari amb Miquel Ángel del Pozo, arquitecte, historiador de l'art i creador 
de #MA140 - (M)irar el (A)rte en Twitter (140), una proposta de llibre en directe publicat a Twitter a raó d'un capítol - dividit en diverses piulades de 140 caràcters - cada diumenge. Podeu veure el resultat a la seva web. I, és clar, també podeu mirar els storify de l'Ampli, un dedicat a Ennio Morricone i l'altre al Dr. Strange. Una putada que els tuits no es poguin editar. Disculpeu les errades ortotipogràfiques.   

dilluns, 9 de gener de 2017

La caça en directe del 2016 per Arnold Layne

¡

                                     El nostre company musictecari Arnold Layne ens envia… 

                 El 2016 resumit en 18 solvents versions que he caçat en directe al llarg de l'any


(Juntament amb la foto de cada intèrpret, el 
disc al qual pertany la cançó versionada)


NICK LOWE: “Alison” (Elvis Costello) [Sidecar, 12/12]
BRUCE SPRINGSTEEN & THE E STREET BAND: “Purple Rain” (Prince)
[Camp Nou, 14/5]
RYLEY WALKER: “Fair Play” (Van Morrison) [Sidecar, 20/11]
THE PRETTY THINGS: “Little Red Rooster” (Willie Dixon / Howlin’ Wolf)
[Marula Café, 7/11]
GREG DULLI: “Modern Love” (David Bowie) [Barts, 24/2]
DINOSAUR JR.: “Just Like Heaven” (The Cure)
[Parc del Fórum, Primavera Sound, 3/6]
WILLIE NILE: “Sweet Jane” (The Velvet Underground)
[Santuari de l’Ajuda, Hostalets de Balenyà, 10/9]
JOHNNY HALLYDAY: “Mystery Train” (Junior Parker / Elvis Presley)
[Gran Teatre del Liceu, 8/3]
THE RUBINOOS: “Heart Full Of Soul” (The Yardbirds) [Barbara Ann, 26/1]
THOSE PRETTY WRONGS: “Thirteen” (Big Star) [Continental, 25/6]
THE WAVE PICTURES: “Green River” (Creedence Clearwater Revival)
[Antiga Fàbrica Damm, 19/3]
JD McPHERSON: “Rome Wasn’t Built In A Day” (Nick Lowe) [Bikini, 4/4]
NATHANIEL RATELIFF & THE NIGHT SWEATS: “The Shape I’m In”
(The Band) [Barts, 6/7]
KING KHAN AND THE SHRINES: “Know Your Product” (The Saints)
[La [2] d’Apolo, 6/10]
HAR MAR SUPERSTAR: “When You Were Mine” (Prince)
[Parc del Fórum, Primavera Sound, 2/6]
CAETANO VELOSO & GILBERTO GIL: “Three Little Birds” (Bob Marley)
[Palau de la Música, 2/5]
THE JAMES HUNTER SIX: “Baby, Don’t Do It” (The “5” Royales)
[Parc del Fórum, Primavera Sound, 2/6]
FERMIN MUGURUZA & NEW ORLEANS BASQUE ORKESTRA: “Killing In
The Name” (Rage Against The Machine) [Parc del Fórum, Cruïlla, 9/7]

·        

dilluns, 2 de gener de 2017

El gran matí: Paul Desmond i Jim Hall

Els haijin, o sigui els artífex de haikús, anomenen l'1 de gener El Gran Matí. Forma part de la seva lírica més capritxosa, que podem fer nostra. El temps no sap que els homes el mesuren, però la convenció ens serveix: establim divisions i amb elles recopilem el que hem fet el 2016 i fem desitjos i renovem il·lusions. La primera és aquesta: és ja el 2 de gener, per què no fer que sigui també El Gran Matí? 

Per això busquem una música que acompanyi, i el primer que buscarem és que la música s'acompanyi a sí mateixa. Tenim a dos músics que ho van fer com els millors: Paul Desmond i Jim Hall.


Paul Desmond era un saxofonista elegant, clàssic a cada nota, delicat. Si la seda fos música ja tindria el seu fabricant. Va formar part del quartet de Dave Brubeck i és l'autor de la immortal Take Five:


Malgrat aquesta suavitat interpretitat el seu cap era una màquina d'intel·ligència i humor. No us perdeu els clàssics desmondismes... 


"DESMONDISMOS"
– He ganado varios premios al saxo alto más lento del mundo, así como un galardón especial al silencio en 1961.
– Yo ya había pasado de moda antes de que nadie me conociera.
– Probé a practicar unas pocas semanas y acabé tocando demasiado rápido.
– Creo que de forma inconsciente quería sonar como un martini seco.
Con respecto a cuál es el secreto de su tono:
– ¡De verdad que no lo sé! Tiene algo que ver con el hecho de que toco de forma ilegal.
Cuando Gene Lees le preguntó a qué se debía la melancolía en su forma de tocar, respondió:
– Bueeeeno, al hecho de que no consigo tocar mejor.
Paul Desmond se graduó en lengua inglesa en la universidad. Su motivo para no emprender una carrera literaria:
– Sólo era capaz de trabajar en la playa y no dejaba de entrarme arena en la máquina de escribir.
– La literatura es como el jazz. Se puede aprender, pero no se puede enseñar.
Con respecto al escritor Jack Kerouac:
– No me gusta nada cómo escribe. Sin embargo no me disgusta su estilo de vida.
– A veces tengo la impresión de que continuamente hay orgías por todo Nueva York, y si alguien dice "vamos a llamar a Desmond" otro le contesta "¿para qué? Seguro que está en casa leyendo la Enciclopedia Británica".
Poco antes de que se disolviera el cuarteto de Dave Brubeck:
– Estamos trabajando como si estuviera pasando de moda, cosa que por supuesto está ocurriendo.
Sobre el yogur:
– No me gusta, pero Dave siempre anda probando cosas de ese tipo. Es un masoquista de la nutrición. Se comerá cualquier cosa que crea que le va a sentar bien.
Sobre las lentillas:
– No son para mí. Si quiero desenfocar a todo el mundo, me basta con quitarme las gafas y disfrutar de la neblina.
Según Doug Ramsey, al ver un cuadro con cuatro gatos acosando a un ratón, Desmond dijo:
– Ah, la portada perfecta para cuando haga un disco con el Modern Jazz Quartet.
Cuando Ramsey le indicó que el ratón era mecánico, Desmond replicó:
– En ese caso el disco lo tendrá que hacer Cannonball [Adderley].
La afición de Desmond al whisky escocés era de todos conocida. Cuando en 1976 se le diagnosticó un cáncer de pulmón, se mostró irónicamente satisfecho de que su hígado estuviera bien: – Impoluto, perfecto, uno de los grandes hígados de nuestra era. Bañado en Dewars y rebosante de salud.

Font: http://www.tomajazz.com/perfiles/desmond_paul.htm


L'altre soci és Jim Hall, un guitarrista curiosíssim, mig matemàtic, dotat d'un so cristal·lí i d'unes formes quasi aristocràtiques.


L'associació d'aquests dos delicats és una de les més afortunades del jazz, tant que la cosa excedeix el gènere i quasi en crea un de nou, com l'hidrogen i l'oxígen no és una mera combinació atòmica sinó aigua. Els discos que van gravar son tots memorables i tan bé com ells s'acompanyaven ens poden acompanyar a començar l'any o a viure'l sencer. Aquestes són les magnífiques portades d'aquests treballs...











Aquesta música la podeu sentir al bar Cèntric (carrer Tallers amb Ramalleres) cada dijous a les 9 del matí, quan la tertúlia patafísica genera algun estrany silenci. O la podeu sentir mentreu aneu ambulant per la ciutat, o quan teniu la sort de quedar-vos sols a casa i no fer res més que escoltar i mirar per la finestra. O podeu seguir aquests vídeos... Si la música pugués millorar les persones no dubtem que aquesta seria una de les candidates. Bon 2017, caram.








dijous, 29 de desembre de 2016

Nadales alternatives!

Des del Poblenou ens envien un conjunt de nadales alternatives. Per què no? El record de les nadales de sempre no impedeix saber que algun dia van ser noves. Ells ens ho expliquen així:

Des de la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz us presentem una tria de cançons de Nadal, evidentment no som els primers, ni serem els últims, però són diferents… Diguem que no són les clàssiques tot i que trobem de grups clàssics com Los Ramones, John Lennon o U2. Teniu 34 cançons i una mica més de 2 h. de música per a que us imbuiu de l’esperit nadalenc, o no…

Los Ramones...


La Casa Azul...


I aquí teniu el playlist complet, via Spotfiy!!!

dimecres, 28 de desembre de 2016

Revisió anual amb la Dra. Goldfoot. Digui 2016.

O digui Brexit, Trump (les biblioteques ianquis ja s'estan movent) Putin, Erdogan, refugiats o Síria per esmentar alguns dels  protagonistes del 2016. Un any que s'ha assemblat molt a una pel·li del 2006 de Cuarón:  "Hijos de los hombres" i que la rapera Kate Tempest ha resumit de manera magistral amb la cançó "Europe is Lost":



El debut d'aquesta rapera, poeta i novel·lista anglesa, "Let them eat chaos" està en nombroses llistes del millor de l'any. Però abans de parlar de hits i tops, un petit record pels músics que enguany ens han deixat com, David Bowie, Leonard Cohen, Mose Allison, Prince i George Michael, entre d'altres. Ells se'n van, la seva música es queda. I en el cas de Bowie i Cohen dient-nos adéu amb un últim treball. Ah, i no ens obliden que a Bob Dylan li han donat el nobel de literatura. 


Blackstar de David Bowie 



You want it darker de Leonard Cohen 


2016 INTERNACIONAL 

Kate Tempest - Let them eat chaos
A tribe called Quest - We got it from here...Thank you 4 your service
PJ Harvey - Demolition Six Project 
Bob Mould - Patch the sky
Teenage Fanclub - Here
Moodyman - Dj Kicks
Plaid - The digging remedy
Nicolas Jaar -Sirens
Matmos - Ultimate Care II (2015)
Justice - Woman 

2016 NACIONAL 

Lidia Damunt - Telepatía
Sorry Kate - Haven Hood
Baywaves -Only for Uz
Guerrera - Guerrera
Cuzo - Ensalada Ovni 
Cala Vento - Cala Vento
Bad Mongos - Shoot the Bullett
Xebi SF - Tibidabo
Tórtel - Transparente
Viva Belgrado - Ulises 
BONUS TRACKS

El portal "Indústria Musical" ha fet una llista amb els 10 articles més llegits el 2016. Us recomanem la seva lectura. 



Els nostres companys de mediamus han penjat a les xarxes un interessant article amb les prediccions sobre la indústria musical per al 2017. 




Bon any! 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...