dissabte, 30 d’abril del 2011

Música: el principal hàbit cultural a Catalunya. La biblioteca ho ha de reflectir?



L’estudi “El consum de Llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), analitza amb detall el consum de llibres a Catalunya l’any 2010 a partir de les dades obtingudes pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’estudi d’audiències i consums culturals del mercat de parla catalana.

Basat en una mostra de 31.000 persones entrevistades, l’estudi analitza el nivell de lectura de llibres dels catalans el 2010 i l’evolució que ha experimentat els darrers 4 anys, des del 2007. També analitza els perfils sociodemogràfic i sociolingüístic dels lectors i dels no lectors, i les principals variables relacionades amb l’hàbit de lectura de llibres (freqüències de lectura, gèneres literaris preferits, via d’obtenció dels llibres llegits, llengua de lectura, etc.). 

Finalment, l’estudi relaciona el consum de llibres amb el de la resta de l’oferta cultural a l’abast i incorpora una anàlisi territorialitzada, comarca per comarca, del consum de llibres durant el 2010 a Catalunya.

* * *
Les dades parlen per si mateixes. Gairebé el 90% de la gent del nostre país tenen la música com a principal objecte de consum cultural. Molt per damunt de tota la resta de l'oferta cultural.
La nostra pregunta és simple, clara i molt seriosa en aquest temps de desconcert bibliotecari (tot buscant quin és el sentit de la biblioteca pública avui) :


La biblioteca pública ha de reflectir aquest fet social?  

Si o No ?

La nostra resposta, com a professionals bibliotecaris especialitzats en música, i agrupats dins l'Associació de Musictecaris AMPLI, portem 3 anys analitzant i treballant seriosament aquest tema i sempre ha estat la mateixa: SI, naturalment que si. I n'hem presentat sovint moltes opcions, especialment en aquest treball presentat dins l'Escola d'Hivern i l'Escola d'Estiu de la Biblioteca Pública de l'any 2009, i presentat també particularment a alguns dels responsables de les xarxes bibliotecàries a casa nostra. 
La Associació Nacional de Bibliotecaris Musicals de França, ACIM, la va publicar en la seva web com a treball de referència, cosa que ens va fer pensar que probablement no anàvem desencaminats.


Gran part de les propostes allà presentades són perfectament vàlides avui i l'esperit del mateix ha tornat a aparéixer en aquest recent Manifest del darrer congrès anual de l'esmentada ACIM. 


En aquest blog es poden trobar quantitat d'articles originals on s'exposen detalladament les nostres propostes.
Els musictecaris estem ben preparats per entomar amb tota la nostra energia i il·lusió els reptes professionals del nostre temps en quant a aquest tema. 


Estem convençuts de les nostres raons i el nostre pla d'actuació a curt i mig termini. L'Associació i el blog Ampli és el laboratori on treballem intensament aquesta qüestió específica;  per passar a l'acció cal la cooperació entre responsables de xarxes i directors de biblioteques, els especialistes i tots els col·legues de professió. 


Realment no hi ha gaire alternatives per reflectir, també a la biblioteca, un fet social contundent com és el consum massiu de música en la nostra societat. Tots tenim la nostra part de responsabilitat.

2 comentaris:

Director Wilkins ha dit...

Aquesta entrada és, amb la seva senzilla contundència de les dades, tot un Manifest raonable.

Les biblioteques no poden quedar-se sempre a casa si plou.

Gràcies, Fonti!

atrapallibres ha dit...

Es brutal:
–Llegir llibres és el segon consum cultural més estès entre els catalans, després d’escoltar música

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...