dijous, 22 de desembre del 2011

Soroll al subsòl musical francés - 2


Oh Martial, scandale sacrée!


Aquest post és la 2a part d'un article iniciat aquí, on es suggerien 5 bandes o músics que operen al marge de la tradició i de la productivitat. Es tractava d'un petit tast sobre músiques que semblen conformar una escena allunyada dels tòpics estètics que projectem sobre França.

Tota cata implica una tria, i tota tria dibuixa només una de les possibles figures sobre el panorama descrit. Per això ens animen a complementar i a matissar la mirada sobre l'actual underground francés amb 5 suggeriments vinculats als seus possibles origens. Trobant-les, el subsól s'arrela i senyala l'existència d'una tradició que no sabem si anomenar francesa. Així que...


1) Etron Fou Leloublan

es tracta d'un grup de dilatada trajectòria. Va nàixer al 1973 de la mà de l'actor i saxofonista Chris Clanet. Van enregistrar 5 àlbums que es troben a Spotify. Aquí. Són una descoberta, tot un continent desconegut amb nom indigena.



La seva carrera, al marge de qualsevol èxit, però ben afermada en l'humor, l'originalitat i la cerca d'un espai artístic únic va ocupar una dècada. Aquí us els mostrem en directe. Seriosos com la majoria d'humoristes i intèrprets de certes músiques rigoroses.



Digueu-li punk/jazz/rock/musichall/comedia/avantgarde. No importa. Els són una de les llavors d'un underground més enllà de tota etiqueta que fa tremolar el terra. Passar la tarda amb ells a Spotify és avançar cap a un més alt grau d'incomprensió.

2) Aksak Maboul

ok, ok, són de Bèlgica, però la seva influència i la seva francofonia els col·loca a sobre de l'àmbit que estem explorant, agosaradament, amb la llum minera al cap. Els seus 2 àlbums, de l'any 77 (Onze dances per combatre la migranya) i del 80 (Un xic de l'ànima dels bandolers) estan a Spofity, a aquest link.

Membres del Rock in Opposition, van comptar amb companys de treball com els grans Henry Cow i l'activista compositor Fred Frith. Avant-garde minimal, sense vistes a grans sales, més lligat a l'interior de cada èsser humà que a la seva expansió social, la seva obra és un parèntesi de llibertat sense veu.

Aquí us oferim una versió extesa del seu enigmàtic i saltimbanqui Milano per caso una música que sembla el folklore de cada regió que us imagineu:



3) Art zoyd

Art Zoyd és una banda creada al 1968. L'època els va fer incorporar les formes obertes del rock progressiu, però buscant la llibertat van arribar sense problemes al free jazz i a l'avant-garde.

Com els Aksak Maboul, van ser membres del moviment Rock in Opposition, que fusionava la música contemporània i la popular. El moviment va ser certament visionari. Us oferim una increïble mostra en directe de la seva música, entre crits i instruments arribant al seu excés.



El grup no ha abandonat la seva activitat, i més de quatre dècades després de la seva formació continuen enregistrant discos amb una capacitat d'investigació sonora enlluernadora. Uns guies del subsol. La seva web és un exemple de vitalitat. A Spotify podeu passar una tarda al·lucinant amb més de 10 discos. No us quedeu sols sentint-los.


4) Marc Ducret (Paris, 1957)

Compositor i guitarrista de renom, és encara una figura marginal dintre de la música popular.




La seva discografia, amb més de 20 discos, alguns d'ells amb segells de prestigi, qüestionen la seva inclusió en aquesta llista. Però, en certa manera, i tenint en compte que és la primera entrada d'una sèrie, no podíem deixar de mencionar un dels pares d'aquesta escena lliure i desmanegada.

Provinent dels terrenys més arriscats de jazz, Marc Ducret ha fet de les seves composicions un exercici d'emocions indòmites, i de les seves improvisacions pur foc inesperat. Cap dels seus esforços s'explica des d'un punt de vista productiu econòmic. Un dissident per la via artística! Es tracta d'un compositor que trepitja les sensibilitats i estètiques que transcorren per les carreteres terciàries i que encara roman quasi perfectament desconegut. Ladies and gentlemen: Marc Ducret on fire!



Podeu sentir alguns dels seus discos a Spotify.

5) Médéric Collignon

Per últim trobem a la més jove de les arrels que us oferim. Es tracte del cornetista, trompetista, saxofonisa i multivocalista Médéric Collignon, nascut el 1970 a Villers-Semeuse (al nordest de França).



Provinent de la tradició jazzística, Médéric ha fet del seu caràcter freak, de la seva prodigiosa veu i del seu talent pels arranjaments una combinació ideal per sortir del mainstream i trepitjar nous terrenys. En el seu cas, la seva imatge val com totes les mil síl·labes estrambòtiques que és capaç de produir.



Podeu sentir un dels seus discos (Shangri Tunkashi-la, 2010) a Spotify. És una mostra de funk, de folklore amb groove, d'entusiasme jazzy.

Ens acomodiamem amb dos vídeos d'ell en una mostra sintètica i exemplar de rock progressiu i jazz i alegria i funk i tradició de cap lloc.







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...