dilluns, 14 de juliol del 2014

Estadístiques sobre la música a la biblioteca, el mercat discogràfic i les pràctiques musicals : Dossier ACIM edició 2014





L'Associació de Musictecaris AMPLI ha mantingut des del principi un estret contacte amb els bibliotecaris musicals francesos associats en la ACIM amb el mateix esperit cooperatiu, aprenent i compartint experiències i reflexions a l'entorn de la música a la biblioteca pública. En aquesta línia, presentem avui un dossier estadístic que considerem especialment rellevant per la enorme aportació d'elements objectius (i en alguns casos sorprenents) que ajuden a reflexionar amb serenitat i, per tant, a prendre decisions més sensates sobre quins serveis musicals ha d'oferir la biblioteca pública. Tot i que el desitjable seria elaborar el mateix dossier amb les nostres pròpies dades, les que presentem aquí ens mostren el comportament cultural d'una societat molt propera a la catalana i que majoritàriament poden ser perfectament extrapolables i vàlides també per a nosaltres. Donem la paraula als nostres companys Sophie Cornière, presidenta de l'ACIM, i Nicolas Blondeau, autor del dossier. 



* * *

Dins l’actual debat sobre el manteniment de la música a la biblioteca, que de vegades pot esdevenir irracional, l’ACIM vol adoptar un rol d’observatori , proposant la recopilació i la síntesi de les estadístiques sobre les col·leccions i els préstecs de documents sonors a la biblioteca, l’estat del mercat de la música enregistrada, i el desenvolupament de les pràctiques musicals i digitals.
Gràcies a Nicolas Blondeau  per la realització d’aquest dossier, l’objectiu del qual és donar visibilitat a cada un dels elements per tal d’adaptar-se a l’evolució de les pràctiques musicals i d’adoptar polítiques d’acord amb les transformacions observades. L’ACIM actualitzarà aquestes dades anualment conservant en arxiu els dossiers dels anys precedents per tal de permetre la seva consulta a llarg termini.

Sophie Cornière, Presidenta de l’ACIM

———————————-

En un moment en que el món digital modifica en profunditat l’accès a la informació i les obres culturals, l’oferta d’enregistraments musicals a les biblioteques sembla qüestionada en la seva forma actual de discoteca [discothèque de prêt, discoteca de préstec: denominació original de les col·leccions de discos de les biblioteques públiques]. La crisi del disc, el descens dels préstecs a la biblioteca ... tot sembla contribuir a anunciar la fi dels temps de la col·lecció i l’adveniment de l’era del flux, mentre que les noves generacions recorren a noves pràctiques d’escolta on la música es consum d’una manera desmaterialitzada (streaming, descàrrega ...)
En aquest context, discothécaires [responsables de les discothèque de prêt , bibliotecaris musicals, responsables d’equipaments i responsables polítics s’interroguen per saber si cal mantenir les col·leccions d'arxius d'àudio, o més aviat completar-les o directament remplaçar-les, amb recursos digitals o altres serveis.

Per tal de proporcionar eines a les biblioteques en aquesta problemàtica, l’ACIM ha volgut recopilar i presentar les estadístiques el més actuals possibles sobre les evolucions de la música a les biblioteques, del mercat discogràfic i de les pràctiques musicals que ajudin a la reflexió més enllà de prejudicis i de dogmes de modernitat o conservadorisme.

El disc, en tant que objecte físic, té algun futur? És encara necessària una col·lecció d’enregistraments sonors dins una biblioteca pública? Com interpretar  les tendències actuals per definir els serveis de demà? Sense pretendre donar respostes a aquestes qüestions sota la forma de recomanacions, l’ACIM vol participar en el tractament i la valoració de les dades i els indicadors existents, per tal de permetre a cadascú construir la seva pròpia reflexió, aportant una ajuda a la decisió sobre aquest tema.


1. Les col·leccions i el préstec de documents sonors a  les biblioteques
« Els discos compactes pràcticament no surten en préstec »
Fals: S'observa una disminució significativa en els préstecs (registrada en molts equipaments des de mitjans de la dècada de 2000). A les biblioteques, cada llibre imprès es va prestar una mitjana de 1'4 vegades per any . Els materials d'àudio, però, es van prestar una mica més sovint, amb una mitjana anual de 2'1 préstecs per any. (Observatoire de la lecture publique. Rapport 2013)

2. El dipòsit legal dels documents sonors
« Amb l'aparició de la música digital, el nombre de discos editats ha baixat molt »
Fals: El nombre de títols dipositats al DL continua sent elevat (12.505 documents) mai havia estat tan alt des de 2004, a excepció de 2012 (14.669). (BNF. Xifres del dépôt légal)

3. El mercat de la música enregistrada
« Amb les descàrregues i l’streaming, la quota de mercat del disc físic és gairebé zero en l'economia de la música »
Fals: El 2013, a França, el mercat físic seguia representant el 74,5% del mercat de música enregistrada, la quota de mercat de les descàrregues i de l’streaming han estat  del 12,71% i del 10,96% respectivament. (xifres de l’ SNEP)

4. Les pràctiques culturals: l’escolta de música i la pràctica  musical amateur 
« Escoltar música ha esdevingut una de les pràctiques favorites dels francesos»
Verdader: El 2008, el 34% dels francesos escoltava música tots els dies o gairebé contra el 27% de fa onze anys. (Ministère de la Culture. Les pratiques culturelles des Français à l’ère numérique : Éléments de synthèse 1997-2008)

——————————————————————
——————————————————————



1. Col·leccions i préstec de documents sonors a les biblioteques 

L’observatori de la lectura publica és un organisme que depèn del  Ministère de la Culture et de la Communication responsable de la recopilació, processament i difusió de dades estadístiques sobre les biblioteques públiques..

I. Dades per biblioteca
Permet la consulta en línia les estadístiques de les biblioteques municipals i intercomunals recollides pel Service du livre et de la lecture du ministère de la culture et de la communication.

L’accès a les dades de les biblioteques està disponible a través d'una recerca per unitat administrativa 2009-2012: http://www.observatoirelecturepublique.fr/observatoire_de_la_lecture_publique_web/FR/recherche_ua.awp
Pestanya D – Col•leccions > D4 – Documents àudio-visuals > Documents sonors : musica
Pestanya E – Usos i usuaris de la biblioteca> 2 – Préstecs > Documents sonors : musica

II. Informe de síntesi estadística 2012
El Rapport de synthèse statistique 2012 del Service du livre et de la lecture (pdf).  Extractes de l’informe en quant a documents sonors:

Fons sonors
“El 2012, el 57 % de les biblioteques disposaven d’un fons de documents sonors (en suport físic), tant de música com àudio llibres, per només només un 17% en els punts d’accés al llibre (qualificació francesa per als equipaments menors en funció del nombre de documents, horaris, qualificació dels responsables i superfície). Integrant els equipaments que no en tenen, s'estima que la biblioteca proposava un fons amb una mitjana de 1.700 documents sonors, amb una proporció de 26 documents sonores per cada 100 habitants” (p. 21)
"Cal assenyalar que el 2010, només el 48% de les biblioteques disposaven d’un fons de documents sonors, per un 13% en els punts d'accés al llibre. Per tant, les biblioteques han experimentat un augment de 9 punts en dos anys d'aquest índex de subministrament (integralment vinculat a biblioteques al servei de menys de 20.000 habitants), i els punts d'accés al llibre un augment de fins a 4 punts. Entre 2011 i 2012, les col·leccions d'enregistraments sonors de les biblioteques han experimentat un augment de volum del 5%, un augment limitat, però superior a l'observat en els llibres impresos". (p. 22)

Naturalesa de les col·leccions
La biblioteca disposa d'un fons mitjà  de prop de 22.000 documents: 80% llibres, 10%  publicacions periòdiques,  8% àudios i 3% pel·lícules" (p. 25)
"En un enfocament purament quantitatiu, podem dir que està garantida l'equitat d'accés a un fons de magnitud relativa. Aquesta equitat d'accés està totalment garantit pels llibres, de 1.500  a 1.800 llibres per  inscrit, independentment de la població coberta. No obstant,  és menys verificada per als punts d'accés als llibres i les biblioteques de municipis de menys de 5.000 habitants en el cas dels enregistraments sonors i vídeos, documents, respectivament, 4 i 8 vegades menys presents que en altres equipaments. "

Adquisició de documents sonors
"Gairebé una biblioteca de cada dos (41%) va adquirir enregistraments sonors el 2012. Els resultats varien considerablement depenent de les poblacions cobertes. 98% per a les biblioteques dels municipis de 40.000 habitants o més, el 91% de les biblioteques de 20.000 a 40 000 habitants, el 74% de 5.000 a 20 000 habitants i només el 29% de les biblioteques a les comunitats amb menys de 5.000 habitants. Només el 8% dels punts d'accés al llibre van adquirir documents sonors.
Aquests volums d'adquisició són en general un 6,5% dels fons de les biblioteques. S'observa així que els esforços d'adquisició són una mica més consistents per als documents sonors que per als llibres impresos (5,7%). Aquesta situació del  2012 és idèntica a l'observada el 2010 i 2011. En volum, el nombre total de les adquisicions dels enregistraments de so s'ha incrementat en un 5%, una evolució lleugerament més favorable que l'adquisició dels llibres impresos (1%) .
Considerant  que el 99% dels documents d'àudio adquirits per les biblioteques el 2012 van ser per les estructures que ja tenien un fons d'aquest tipus el 2011, cal assenyalar que hi ha molt poques biblioteques que han adquirit enregistraments sonors per primera vegada, s'estima una proporció del 3% de totes les biblioteques (2% dels punts d'accés al llibre). Retrobem aquí amb l'observació feta anteriorment,  la proporció dels equipaments que ofereixen enregistraments sonors progressa lentament però clara, guanyant alguns punts cada any ". (pp 32-33)

Préstec de documents sonors, índex de rotació
Els préstecs de llibres representen el 36% dels préstecs per a les biblioteques de 100.000 habitants contra el 19% per a les biblioteques de 5000 habitants." (p. 46)
"Més enllà d'aquest indicador global, és interessant descriure en detall els tipus de documents prestats. El 2012, s'estima que els documents de vídeo i àudio representen cada un el 10% del préstec a les biblioteques i les publicacions periòdiques 6%. El llibre electrònic és marginal. Aquests resultats són idèntics als de 2010 i 2011 ".
Per a les biblioteques, cada llibre imprès es va prestar de mitjana 1.4 vegades per any. Els documents àudio es van prestar una mica més sovint, amb una mitjana anual de 2,1 vegades per any. La rotació del fons vídeo és molt més alta amb una mitjana de 5,9 préstecs anuals per vídeo disponible. Als  punts d'accés al llibre, cada llibre imprès es va prestar de mitjana un cop l'any. Els documents àudio i vídeo van tenir rotacions més importants que en les biblioteques, amb 4’2 i 8’8 préstec per any respectivament.  Amb uns fons multimèdia més reduïts, els punts d’accés al llibre van tenir uns índex de rotació d’aquests suports entre 1’5 i 2 vegades més elevats que els observats en les biblioteques. (p. 48)
La distribució dels tipus de préstecs descrits anteriorment combina equipaments que disposen o no, per exemple, d'un fons de documents vídeo. Cal llavors examinar l'impacte de la presència dels documents vídeo o d'àudio en l'estructura del préstec. [...]
Sembla [...] que no hi ha substitució entre els llibres d'un costat i dels CD i vídeo de l'altra, sinó que es complementen. Els sonors i vídeo venen a reforçar el nombre anual de préstecs. A més, el fet d’oferir la possibilitat d’emportar-se documents sonors o vídeo permet conquerir nous inscrits. S'estima així aquest increment en un 28% més d’inscrits. Per a les biblioteques esmentades anteriorment, es compten 23 inscrits per cada 100 habitants, mentre que aquesta proporció és de 18 per als punts d’accés. (P. 49)

Evolució dels préstecs
"En termes absoluts, el nombre de préstecs de llibres a les biblioteques evoluciona molt poc i de manera irregular. El 2007, una biblioteca realitzava una mitjana de 24.100 préstecs de llibres. El 2012, aquest resultat era de 24.900 préstec de llibres. Fora dels llibres, els préstecs entren en una marcada dinàmica de creixement. El 2007, una biblioteca tenia una mitjana de 7.500 préstecs no-llibres,  el 2012 aquesta xifra és el 32% superior, assolint  9.900 (aquestes dades mitjanes inclouen els establiments que no compten amb un fons que no sigui el llibre) ".
"El nombre mitjà de llibres prestats anualment per usuari va ser, a les biblioteques, de 23,3 el 2007. El 2012, la mitjana va ser de 25,3 (és a dir, +4%) Aquesta progressió permet frenar la caiguda d’usuaris del préstec i mostra que el nombre de préstecs de llibres augmenta (3,2% entre 2007 i 2012). En contrast, la proporció entre el nombre de préstecs per cada 100 habitants ha disminuït de 376 el 2007 a 363 el 2012 ".
"En el mateix període 2007-2012, el nombre de documents no-llibre prestats va créixer un  32% a les biblioteques. La proporció d'aquests préstecs de documents vídeo, àudio i altres va passar del 24% el 2007 al 28% el 2012. Un cop més, aquesta és una tendència que permet assegurar un creixement  del volum total de préstecs (llibres i no-llibres) de +10% per a les biblioteques entre 2007 i 2012. Durant el mateix període, els punts d'accés al llibre han experimentat per la seva part un descens del 3% dels seus préstecs totals. Aquesta tendència descrita durant el període 2007-2012 es compon en realitat de dues fases diferents, amb un creixement lent entre 2007 i 2010 i una forta acceleració des del 2011. "(Pàg. 78-79)

Resum
Principals indicadors descriptius de l'activitat de les biblioteques i dels punts d'accés al llibre el 2012, valor mitjà per establiment i valor extrapolat (p. 84)

————————————-

2. Dipòsit legal dels documents sonors

La BNF te com a missió recollir sota dipòsit legal els documents impresos, gràfics, fotogràfics, sonors, audiovisuals i multimèdia.

Dipòsit legal dels enregistraments sonors: títols de fonogrames dipositats a la Biblioteca Nacional de França

2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
12031
17491
13398
11372
11727
9885
10093
10253
10006
9555
14669
12505

Font: BNF/DEPS : Discos, xifres clau 2013 (pdf)

"Dipòsit Legal de 2013:  Tot i la disminució en comparació amb el 2012, el nombre de dipòsits segueix sent alt (12.505 documents) i superior a les xifres de l'any anterior. La publicació sobre suport físic, per tant, encara es manté. [...] El nombre de dipositants segueix sent tan alta (860), confirmant així la dispersió de la producció [...] ."  BNF, Le Petit Prospecteur, N° 21, Mai 2014.
Audiovisuel – Indicateurs du dépôt légal 2012 [fitxer .xls – 197 Ko – 02/07/13] :

Informes anuals :
Articles sobre la qüestió :
————————————-

3. El mercat de la música enregistrada 

I. Les xifres de l'SNEP –  A França
Xifres 2013 (en milers d’euros):
total del mercat físic: 367 444 (74,5%)
total del mercat digital: 125 793 (25,5%) dels quals:
  • descàrregues: 62 721 (12,71%)
  • telefonia mobil: 8 998 (1,82%)
  • streaming: 54 074 (10,96%)
El 2013, el mercat físic encara representava el 74,5% del mercat de música enregistrada, la part del mercat de descàrrega i de  l'streaming de mercat van ser respectivament el 12,71%  i el 10,96%. Mercat total: 493.237 (100%)
Evolució del valor del mercat de la música enregistrada : 2002-2013
Musica enregistrada200220032004200520062007200820092010201120122013
Física13021112953935.2819.2662530.1512.1466.4412364367
Digital00930.743.550.877.275.888111125126
Total130211121062965.9862.7713607589554523489493

II. Les chiffres de l’IFPI - Internacional

International Federation of the Phonographic Industry: http://www.ifpi.org/


Els mercats de la música, parts de mercat de la música enregistrada : física / digital (xifres 2012) 

MercatFísicDigitalDrets veïns (*)
Chine18%82%N/A
Inde31%60%7%
Suède32%59%8%
Etats-Unis34%58%4%
Norvège31%57%11%
Australie45%47%6%
Canada48%43%7%
Corée du Sud55%43%2%
Royaume Uni49%39%10%
Mexique63%35%1%
Suisse61%32%7%
Brésil62%27%9%
Italie62%27%9%
Pays-Bas58%27%14%
Espagne53%27%19%
France64%23%11%
Autriche65%21%13%
Allemagne75%19%5%
Belgique64%18%17%
Japon80%17%2%
* [ Drets veïns és un terme relacionat amb la llei de drets d'autor i copyright per referir-se a drets similars als drets d'autor. Prové de les lleis anglosaxones, els drets veïns són part del marc jurídic dels drets d'autor. A més dels autors i de les seves obres, es consideren drets afins, connexos o drets veïnspels artistes, intèrprets o executants, de les fixacions de les seves actuacions; pels productors de gravacions àudio-visuals, dels seus fonogrames o pel·lícules; pels organismes de radiodifusió, de les fixacions de les seves emissions. ]
Font : Music markets, with total retail value, and share of Physical, Digital records, 2012, Music industry ( IFPI 2012 annual report published in 2013) – Wikipedia -
Si be el mercat de música gravada s'ha desplaçat significativament cap al digital als Estats Units (58%) i als països escandinaus, aquest encara no és el cas a Itàlia, Espanya, França, Alemanya i Japó. 

« Despite the overall transition to digital, physical music sales still account for a major proportion of industry revenues in many major markets. »  "Tot i la transició general a la tecnologia digital, les vendes de música física encara representen una proporció important dels ingressos del sector en molt dels mercats més importants."  IFPI DigitalMusic Report 2014 (font)

III. Ministeri de Cultura i Comunicació Departament d'Estudis, Prospectiva i Estadística

> Discos : xifres clau 2013 (pdf)
————————————-

4. Pràctiques culturals : l'escolta de música i la pràctica musical amateur

I. Les pràctiques culturals dels francesos : enquestes 1973, 1981, 1988, 1997, 2008

  • Escolta quotidiana de música (pdf) : 34 % dels francesos de més de 15 anys escoltaven música cada dia al 2008 per només un 9% el 1973f
  • Pràctica musical amateur (pdf) : 8 % dels francesos de més de 15 anys feien música o cantaven dins d'una organització o amb els amics en els darrers mesos del 2008 per només el 5% el 1973
Les pràctiques culturals dels francesos en l'era digital : Elements de síntesi 1997-2008 (pdf)
p. 4 :
« El 34% dels francesos n'escolten cada dia o gairebé (sense comptar la ràdio) contra el 27% onze anys enrera. El boom musical iniciat durant els anys 70  ha continuat i les seves ones de xoc s'han seguit propagant per la societat francesa amb l'envelliment de les generacions que l'han fet servir. En esdevenir digital, la música encara ha guanyat en accessibilitat : les noves possibilitats d'emmagatzemament, d'intercanvi o de transferència d'un suport a l'altre així com la multiplicació dels suports d'escolta, del telèfon mòbil a l'ordinador passant pel lector mp3, han afavorit una integració sempre més gran de la música dins la vida quotidiana, a casa, però també durant el temps de transport i per a alguns també durant el temps de treball. »
p. 5 :
« La progressió de l'escolta freqüent de música ve acompanyada efectivament d'una renovació de les preferències musicals, del fet de l'emergència regular de modes d'expressió joves que les generacions no abandonen mentre envelleixen. Una de les expressions d'aquesta mutació que funciona des de diversos decennis : contra més jove, més marcada és la preferència per la música anglo-saxona. Sens dubte, aquests resultats reflecteixen un fort efecte generacional : des de fa diverses dècades, els joves viatgen més del que ho van fer els seus grans, tenen més probabilitats d'haver viscut a l'estranger, a escoltar música anglosaxona o de veure sèries americanes en versió original. »
****
Enfocament generacional de les pràctiques culturals i mediàtiques, Département des études, de la prospective et des statistiques 2007-3 – juin 2007 : http://www2.culture.gouv.fr/culture/deps/2008/pdf/Cprospective07_3.pdf

«L'anàlisi retrospectiva que es va dur a terme sobre d'una dotzena de pràctiques culturals i mediàtiques confirma el caràcter generacional de la majoria de les tendències observades des de principis de 1970: progressió de la cultura de la pantalla, generalització de l'escolta de música enregistrada o del descens de la lectura de diaris i llibres, cada vegada els canvis han estat iniciats per una nova generació abans de ser perseguida i amplificada per les següents. Tot convida a penser en conseqüència que les profundes mutacions d'avui dia corresn el risc d'amplificar-se en els propers quinze anys en relació amb la renovació de les generacions.
pp. 19-20. :
« Des de principis dels anys 70, l'escolta de música enregistrada, definida com el percentatge de la població que l'escolta cada dia, ha conegut un creixement impressionant : mentre que aquesta pràctica de manera regular, concernia només a un 9% de la població al 1973, va arribar al 33% de la població total al 2003! . Escoltar música enregistrada sempre ha estat considerat com una pràctica típica dels joves, i amb raó : la franja dels 15 als 24 anys d'edat apareix en cada enquesta com sempre més nombrosa que la del tram d'edat següent. De fet, l'anàlisi de les diferents variables explicatives fa sortir la variable «edat»   com la més determinant.. »
[...]
Escoltar música enregistrada té un efecte generacional net positiu. Als vint anys, el 20% dels membres de la generació del maig del 68 escoltaven música de forma quotidiana, res a veure amb el 66% de la generació de l'11 de setembre
[...]

Finalment, cal tenir en compte que escoltar música enregistrada és una pràctica generacional "pura" i extremadament robusta, en la mesura que aquest fenomen generacional positiu és observable de manera sempre tan marcada independentment del subgrup demogràfic considerat : alt o baix nivell acadèmic, homes o dones, grans ciutats o entorn rural, amb parella o sense.

II. Estadístiques sobre l'ensenyament especialitzat de música i la pràctica musical amateur

La fitxa pràctica de la médiathèque de la Cité de la musique que fa referència a un estudi del DEPS (Département des études, de la prospective et des statistiques):
L’ensenyament especialitzat de la música, de la dansai de l'art dramàtic 2008-2009, Département des études, de la prospective et des statistiques (Culture chiffres : transmission et légitimation – 2010-4). (pdf)
Vegeu també : El mercat dels instruments musicals : una factura ben regulada, IRMA, 21/07/2011
http://www.irma.asso.fr/LE-MARCHE-DES-INSTRUMENTS-DE
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Traducció i adaptació al català:  Josep Lluís Villanueva Fontanella

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...