dijous, 21 d’agost del 2014

Bob Wills & His Texas Playboys : honor al Rei del Western Swing!

Descobrir un nou gènere musical és obrir les portes d'entrada a un nou món i, de tant en tant, aquests nous mons resulten estar plens d'autèntiques delícies. Quan va nàixer aquest bloc de bibliotecaris musicals els propòsits eren diversos, però un dels més clars va ser precisament el de difondre els descobriments musicals més interessants que anem fent. Entendre la música com un enorme continent ple de sorpreses. Només fent una ullada als descriptors que ajuden a recuperar els articles de l'AMPLI s'hi pot trobar qualsevol tipus de música, de qualsevol època o lloc i presentada des de diferents punts de vista personals o professionals. Doble intenció: trobar i compartir. Musictecaris actuant com a simples i persistents mecanismes sinàptics que entenen aquest art, aquesta expressió bàsica, com un dels recursos més valuosos que tenim per treure-li el suc a la vida. 

Avui ens acostem al Western Swing, una música d'alta qualitat artística i a la vegada tan fresca, sincera i divertida que la fa màgica, eterna i universal. Un altre regal sonor de la cultura popular més autèntica. 


Bob Wills i els seus Playboys de Texas 


Per anar aclarint la terminologia direm que la música Western pròpiament dita neix com una forma de la música folklòrica dels USA per i per a gent establerta a l'Oest del país i les praderies canadenques. Directament relacionada amb les antigues balades angleses, escoceses i de folk irlandès, la música Western celebrava la vida del cowboy de les àmplies praderies de l'Oest d'Amèrica del Nord, amb una rellevant influència també de la música mexicana del Sud-Oest del país. La música Western comparteix arrels similars a la música hillbilly o folk dels Apalatxes, desenvolupada en les muntanyes Apalatxes, separada però paral·lela al gènere western. La indústria musical de mitjans del segle XX, va unir els dos conceptes sota el nom de Country & Western per passar més endavant a ser coneguda simplement com música Country.


Els Playboys, de festa major 

El Western Swing s'origina a final dels anys 1920 als territoris del Sud-Oest dels Estats Units com una evolució de la música de les string bands, bandes d'instruments de corda populars, quan aquestes van rebre la influència dels nous mitjans (ràdio, jukebox, etc) en una cultura popular relativament aïllada. Alguns autors atribueixen al nostre protagonista d'avui, el violinista Bob Wills, a l'oest de Texas, l'inici de la fusió del folklore granger amb el blues i el jazz. En l'època de major popularitat de l'estil (anys 1935-1945), les bandes més famoses van ser Bob Wills and The Texas Playboys, The Light Crust Doughboys, Milton Brown and His Musical Brownies y Spade Cooley and His Orchestra.


Bàsicament es tracta de música de ball, la qual cosa marca la principal diferència entre aquest estil i les formes de folklore de l'Est dels USA com per exemple el hillbilly, i també principal motiu pel qual es va convertir en un estil molt popular entre la classe treballadora blanca que va omplir multitud de sales i clubs de Texas, Oklahoma i Califòrnia durant els anys 1930 i 1940 fins que l'impost federal especial sobre clubs nocturns de 1944 les va portar al declivi. 



El moviment va ser, paral·lelament, una derivació del mateix jazz, ja que les bandes de Western Swing estaven molt més relacionades en el seu concepte musical amb Benny Goodman, Tommy Dorsey, i altres, que amb els grups de hillbilly amb els que els executius de les discogràfiques i els mitjans els solien comparar a causa de la seva instrumentació i influencies. De fet, la majoria dels membres d'aquestes bandes, havien tocat anteriorment en grups de swing o de jazz tradicional. Per a alguns, però, la influència més sorprenent és la de l'anomenat Gypsy jazz de Django Reindhart, Stephane Grappelli  i altres grans músics, un estil nascut als anys 30 als voltants de Paris. 

La música interpretada per les bandes de Western Swing era realment una harmònica amalgama de música rural, hillbilly, polka, dixieland i blues, barrejada amb swing,  interpretada per una string band combinada amb saxòfons, bateries i, de forma característica, steel guitars. 
El so distintiu del gènere, l'aportava l'electrificació dels instruments de corda, i especialment de la Lap Steel Guitar, instrument derivat de la tècnica hawaiana anomenada slack key. 

Amb l'evolució del gènere a través de les següents dècades, es van introduir també elements propis del Bebop jazz. L'enfocament de la música de les bandes de Western Swing es diferenciava en molts aspectes del de les big bands de jazz de la seva època, i no només pel que fa a la influència folk. Tendien a usar ritmes de baix molt sincopats i el paper dels arranjaments era també molt diferent, ja que la majoria no eren grans lectors de partitura; finalment, les improvisacions solien tenir un caràcter més col·lectiu, a l'estil del que era usual en les bandes de Hot jazz

Bob i el jazz

El Western Swing va arribar a ser extremadament popular a l'Oest en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, i es va estendre per la Costa Oest dels Estats Units durant la guerra. A principi dels anys 40, les emissions radiofòniques dels Light Crust Doughboys es difonien en 170 emissores diferents del sud i sud-oest, i eren escoltades per milions de oients. Des del 1934 al 1943, Bob Wills and The Texas Playboys van tocar cada nit al "Cain s Ballroom" de Tulsa, reunint aforaments de fins a 6,000 persones, concerts que eren emesos cada dia per l'emissora KVOO-AM. Existia a més un extens circuit de locals i sales de ball que gaudien de gran èxit. Al "Venice Pier Ballroom" tocava regularment un grup liderat per Jimmy Wakely, en el qual estava també el violinista Spade Cooley, que li succeiria com a líder de la banda. Milers d'aficionats al ball acudien tots els dissabtes a les seves sesions. Quan Bob Wills va tocar en el mateix local durant tres nits, abans de desfer la seva banda per incorporar-se a l'exèrcit durant la guerra, es van formar cues de més de 15,000 persones. Davant el risc que l'estructura del local col·lapsés pel pes dels espectadors, la policia va suspendre la venda de tiquets a les 11 pm. Altres fonts indiquen que van arribar a entrar al local 8.600 persones. D'acord amb les fonts disponibles, no eren inusuals les multituds de diversos milers de persones  en les sessions de ball de Western Swing a l'àrea de Los Angeles. 


El 1944 es va establir una taxa específica del 30% per als "dancing nightclubs". Tot i que el tipus es va reduir posteriorment al 20%, la majoria dels locals de ball van tancar les portes o van penjar el cartell de "No Dancing Allowed" (No està permès ballar). El baterista de jazz Max Roach considera que aquest impost va ser realment la causa de la desaparició de les sales de ball, ja que se superposava a les pròpies taxes locals, cosa que va fer inviable el manteniment de la major part dels locals. 

Encara que la major part de les bandes van desaparèixer a finals de la dècada de 1950, el Western Swing va exercir una gran influència en el rockabilly i el rock and roll. La música de Bill Haley al començament dels anys 1950, es cataloga amb freqüència com western swing i la seva banda, entre 1948 i 1949, es deia "Bill Haley and The 4 Aces of Western Swing". Músics com Willie Nelson, Waylon Jennings i Asleep at the Wheel van contribuïr a convertir Austin (Texas) en un important centre de Western Swing a començament dels 70s. En aquesta ciutat se celebra anualment el South by Southwest Festival. També el grup Commander Cody and The Lost Planet Airmen han exercit un paper clau en aquesta revitalització. Fins i tot hi ha una publicació, Western Swing Monthly, dirigida expressament als músics i aficionats al gènere. En la seva pel·lícula del 1982, Honkytonk Man, Clint Eastwood  fa trobar-se al seu protagonista amb Bob Wills (interpretat per Johnny Gimble, un dels Texas Playboy originals), mentre està gravant en un estudi. 

El 2011, el Parlament de Texas va adoptar una resolució designant al Western Swing com a símbol de l'estat, "State Music of Texas"



Bob Wills 

Bob i el seu violí

El nom de Bob Wills anirà sempre associat amb el Western Swing. Tot i que no va ser l'únic creador del gènere, Bob el va popularitzar i va canviar les seves normes. En aquest procés, de fet, va canviar les normes de la música popular. Bob Wills and The Texas Playboys van ser una orquestra de ball amb una secció de corda d'estil country que tant tocaven cançons pop com temes de jazz. La seva música va expandir i esborrar les barreres entre gèneres. Va ser també un dels músics més famosos i apreciats del seu temps; durant els anys 40 la banda era una de les més populars del país i els músics integrants dels Playboys eren dels millors d'aquella època. La seva popularitat va anar declinant quan ho va fer també el Western Swing, però la seva influència és enorme. Des dels primers honky tonkers fins als revivalistes contemporanis, generacions d'artistes country així com alguns musics de rock i jazz li han un deute significatiu. 

Bob Wills era un inconformista, i el seu esperit va infondre a la música popular americana del segle XX un toc rebel i virtuós. 

Finalitzem l'homenatge dedicat a aquests artistes extraordinaris amb un parell de delicioses actuacions i una selecció del millor del seu llegat musical des de la plataforma Spotify..


Ida Red

Deep Water 

dimecres, 20 d’agost del 2014

Destil·lant Dansa. El Pont Major balla

Si la Biblioteca Salvador Allende estarà #ensolfa al setembre, la Biblioteca Just M. Casero ha estat #endansa. La Casero l'ha ballat perquè el Centre Cívic Pont Major - Sala Regàs, ha estat "Destil·lant Dansa". Abans de convertir-se en centre cívic, la Sala Regàs era una de les diferents destil·leries que es podien trobar al barri de Pont Major, situat al nord de Girona. 
Centre Cívic Pont Major 

"Destil·lant Dansa" té dues vessants diferents. D'una banda és un projecte que neix amb la voluntat d'adreçar-se als grups de dansa amateurs, semi-professionals o professionals de la ciutat per oferir-los l'espai i la infrastructura necessària on presentar peces de dansa de petit format i d'uns quinze o vint minuts de durada, on tots els estils són benvinguts. I de l'altra és un projecte d'intervenció comunitària que es basa en la convicció que la dansa ha de ser i pot ser un instrument a l'abast de tothom. 


Biblioteca Just M. Casero 

"Destil·lant Dansa" evoluciona més enllà de la proposta escènica i s'adreça al barri de Pont Major. Durant el curs s'ha dut a terme un treball d'intervenció social amb diferents grups del barri, principalment dones i joves. A través de la dansa, el moviment i l'expressió corporal, s'han dissenyat accions concretes amb l'objectiu de treballar aspectes com la promoció de la salut global, l'autoconeixement, l'autoestima, l'expressió i la gestió de les emocions i el descobriment i el cultiu del potencial creatiu. L'objectiu complementari del projecte és que les dues línies d'acció (l'escènica i la social) estiguin en retroalimentació constant. Per tal d'aconseguir la interacció de les dues línies del projecte, es va decidir que els mateixos ballarins que organitzaven els espectacles, s'encarreguessin de les sessions formatives. I per implicar als grups formatius, se'ls va convidar als espectacles com a públic i també com a ballarins.  Itzà. Estudi de Dansa i Espai al Cos, són els coordinadors de l'espai. 


Logo

Enguany, s'han programat tres nits de "Destil·lant Dansa", totes amb l'entrada gratuïta. El programa d'aquestes nits consistia en tres o quatre actuacions de grups, més una activitat final de dansa col·lectiva. La darrera sessió va incloure, a més, l'exhibició de dos dels grups dels tallers formatius.  


-Divendres 31 de gener


Públic assistent


Kinnara - Fusió tribal
Impàs Dansa - Cop de Puny

Cop de peu

Art Movement - Break Dance

Head Spin

Roda de dansa africana amb Fabrice Hoffman

Donant voltes


-Divendres 28 de març

Danscapacitats - Ballavida
Poeti Maohi - Danses de la Polinèsia
Capoeira Canigó - Roda da Capoeira
Con Tacón Flamenco - Flamenc
Roda da Rio Abierto amb Maria Pineda


-Divendres 30 de maig


Sold Out



Kebira Qantara - Dansa del ventre

Art Movement - Break Dance

Bboys & Flygirls

Nahla - Dansa Oriental Creativa

Verd maragda

Mar González - Dansa Odissi de la Índia i Fusió Tribal
Honey - Dansa Contemporània
Sònia Vilarroya - Sessió conjunta de Zumba

La Biblioteca Just Manel Casero ha volgut col·laborar amb "Destil·lant Dansa" perquè pensa que aquest projecte li permetrà arribar a més col·lectius del barri i alhora podrà endegar noves propostes relacionades amb el fons musical de la biblioteca. Per a la primera edició de "Destil·lant Dansa", la biblioteca ha preparat diferents propostes. 

Entrada de la biblioteca


Per a la primera sessió va preparar una selecció de fons musical.


Exposició de fons

Per a la segona sessió, es va passar la pel·lícula Beat Street a un grup de joves del barri. 



                                                    Trailer

I per a la última sessió va preparar un punt de llibre que contenia la música que s'havia utilitzat per les sessions de dansa. Podeu escoltar -i ballar- la playlist aquí


Per marcar el pas i les pàgines


L'any que ve, més. 


Convocatòria oberta

dilluns, 18 d’agost del 2014

Agraw : el portal de la cultura Amazigh


noia berber 
(ca. 1900) 

L'evolució del món, especialment a partir de l'aparició d'internet,  ens ha portat cap a un principi de segle XXI on la tendència a la uniformitat sembla evident. Una de les conseqüències és la progressiva i ràpida desaparició de les cultures minoritàries, una tragèdia comparable a la desaparició constant d'espècies vegetals i animals. Si desapareix la diversitat biològica desapareix la vida. Si desapareix la diversitat cultural desapareix la cultura mateixa. En aquest sentit, ignorar, menystenir o directament exterminar cultures minoritàries, algunes d'elles més que mil·lenàries,  és simplement una irresponsabilitat amb conseqüències devastadores.

Sempre hem sentit dir que la intolerància es cura viatjant. Gràcies també a internet tenim la oportunitat d'aturar aquesta tendència uniformitzant i una oportunitat per revertir-la. Podem accedir cada dia més a una informació preciosa sobre altres cultures, properes o molt llunyanes, de les quals no en sabem pràcticament res, i enriquir-nos com a persones dignes del segle XXI ampliant el nostre coneixement sobre la dimensió de la naturalesa humana a través de les seves manifestacions artístiques, els seus costums i maneres de viure, pensar i sentir.

Presentem avui als lectors de l'AMPLI, a través d'un portal web, una aproximació als amazigh o berbers, una d'aquestes antiquíssimes cultures de la que en tenim notícia documentada des del segle X a.C..



Els amazigh o berbers són un poble del nord de l'Àfrica. Tradicionalment han parlat les llengües de la branca berber de la família afroasiàtica. La paraula berber que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s'autoanomena amazigh (persona lliure). Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies al fet que les restes arqueològiques del nord d'Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica.

Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Líbia (majoritàriament al djebel Nefussa), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Níger (nord-oest), i algunes tribus molt limitades a Mauritània (rodalies de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso.

(font: Viquipèdia)

Rarament són nòmades —llevat de grups com els tuareg—, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular. L'estructura social es basa en la família patriarcal; organitzats en cabiles, són governats per un consell d'ancians (gama'a) i regits per una llei pròpia (qanun) o conjunt de tradicions orals. Són de religió musulmana, deformada sovint per supersticions locals o barrejada amb restes de paganisme. La poligàmia hi és poc corrent. La majoria de berbers són musulmans sunnites, per bé que hi ha hagut tradicionalment minories jueves, i sedentaris, excepte els tuaregs. Estan presents a la regió des de la prehistòria. A partir del segle XI van començar a assimilar-se als àrabs.

La llengua berber o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica. El guanche de les Canàries n'és un d'ells. La parlen uns 12 milions de persones. Al començament s'escrivia amb un alfabet (abjad) propi, el tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai no del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle XX s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla del tifinagh.


alfabet tifinagh 

Encara que la llengua oficial a l'escola sigui l'àrab, al carrer es parla una barreja d'àrab i amazigh. El fet que els berbers visquin en zones aïllades entre elles, la forta arabització lingüística i cultural de moltes àrees tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels dialectes del berber. Amb la islamització dels berbers i la invasió de tribus àrabs, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab. Car, l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, però el berber continuà marginat. Actualment, el berber s'estudia a 300 escoles, sobretot de les zones berberòfones, i existeixen noticiaris televisius parlats en les tres varietats marroquines. Des del 2011 és llengua oficial al Marroc.


Agraw : el portal dedicat a la Cultura Amazigh


Agraw és una fantàstica porta d'entrada (en anglès) al món dels berbers: abundants articles (notícies, arts i cultura, història i civilització, societat, entrevistes, retrats) vídeos (clips, concerts, pel·lícules, documentals), fotografies (festivals i esdeveniments, teatre, ciutats i llocs, artesania) i ... música. La secció de música està ordenada per les diferents àrees geogràfiques (Rif, Kabilia, Sous, Alt Atlas, Atlas, Chawi, Tuareg, Canàries, Libia)  i dintre de cada una hi trobem els principals artistes amb una selecció d'enregistraments que es poden escoltar sencers en streaming. Des d'intèrprets de música tradicional fins a cantants o grups moderns que mantenen ben viva la seva identitat musical.

Us deixem amb un dels millors: el grup Tinariwen, tuaregs de Mali.





dimecres, 6 d’agost del 2014

Música a la fresca al jardí de la BJSV (...i dos)

Eva Rosa 


Les vesprades del divendres 11 i 25 de Juliol, el jardí de la biblioteca Josep Soler Vidal es va convertir en un auditori per acollir aquestes dos magnífiques experiències.


Sessió de DJ a càrrec d’Eva Rosa
Aquesta es la Playlist de 25 temes que va punxar l'Eva Rosa: Sonidosdelreves a la BJSV juliol 2014



I l'Eva ens va conduir pel més suggerent del panorama independent dels darrers mesos guiada pel seu fi instint, i nosaltres que confiem amb ella i ens deixem endur.

Recordeu que aquí us podeu descarregar els podcasts d'El sonido de las montañas al revés



Concert de guitarra Fingerstyle i harpguitar a càrrec de Cristóbal Pérez
Cristóbal ens va regalar una tarda nit plena d'acords suaus i generosos, deixant caure les seves melodies amb bon humor i guanyant-se la complicitats dels assistents, que ben bé eren de totes les edats.






La guitarra arpa es un instrument que acostuma a tenir 6 cordes més altres 4 o 10 per als baixos, si bé no es massa conegut molta gent com en Cristòbal intentar divulgar el seu us i el seu só.





L'espai infantil també hi va ser present durant l'audició.
L'any que ve, en tindrem més!


Lo Jaume i Maite Pinteño


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...