dilluns, 14 de novembre del 2016

La discoteca ambulant 3 - Condor moments

Els kilòmetres passen sota els nostres peus, quasi com si ells no es moguessin i el camí fos una cinta que corre cap enrere. Molts discos passen iguals: nosaltres ens quedem quiets i ells es mouen canviant el paisatge. Així que seguim despertant-nos amb ganes de còrrer per Collserola amb la il·lusió de trobar aquesta fortuna, atents com mai a tot el que arriba per les orelles, sense cap distracció. Aquesta setmana la sort ha estat immensa i cau del cel. Es diu CONDOR MOMENTS




El disc que ens ha enganxat és diu, només ".​.​.​And though we’re told we’ve got it all, the all we’ve got is freezing cold​.​.​." El primer que fem es deixar-nos portar per la música. No la classifiquem (vici bibliotecari) sinó que deixem que ella digui el que ha de dir sense remissió a cap precedent. Així ens descobrim gaudint d'uns ritmes estrambòtics, originals, d'una música apassionada i -oh!- humorística, d'unes irrupcions gutiarrístiques fora d'òrbita. El millor disc desconegut del que tenim -vaga- noticia.  


Així que ens diem: aquí hi ha un compositor. Sembla mentida però no és tan freqüent, no és el mateix fer una cançó que ser un compositor. Ens diem també: la música és una cosa vasta, que es accepta tota la imaginació que li podem abocar, així que si sona previsible no és per l'estretor de les seves fronteres sinó per la limitació de la imaginació humana. Aquest disc, és, gràcies, un pas més enllà d'aquests límits. 


El tic contemporani ens guanya: els busquem per Internet i gairebé no tenim informació. No sabem si continuen tocant, si estan a altres bandes. Dos o tres fotos, un disc del 2007, una web no actualitzada. Fantàstic! Només ens queda la música, i les nostres cames per anar passant la muntanya i la vida. Un disc massa bo per ser ignorat, però que ho ha estat i ho serà i potser val més així. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...