dimecres, 27 d’abril de 2016

Alan Bike presenta "Alrededor del compás"

El dissabte 30 d'abril, a les 12 h. us oferim una presentació-concert ben curiosa. 


Alan Bike és un improbable songster nascut, diu, a Antequera (Mississippi) que ha rondat pels camins del blues amb la seva guitarra a coll, sol o en companyia de personatges curiosos i entranyables. Durant anys va estar recorrent "garitos", comptant a qui volgués escoltar les seves peripècies. Ara aquestes aventures, commovedores i divertides, una mica estranyes, han estat reunides en el llibre titulat Alrededor del compás.


I tocar Alrededor del compás no és només una manera de fer música amb un tempo flexible, elàstic, sinó una manera de ballar amb la vida i amb la mort fins al final.


A càrrec de l'autor.
Entrada lliure.
Aforament limitat.
Dissabte 30 d'abril, a les 12h.
Sala d'actes de la biblioteca (4a planta).
Ptge. Vapor Vell, 1.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Passeig sonor pel Vapor Vell


El nostre amic El Tano és un home ben singular. Passejador incansable, està creant unes experiències ben originals per recuperar i honorar la memòria i el present dels barris. Ara opera per Sants, on les seves passejades comencen a donar fruits ben curiosos. L'últim és un fruit sonor, i per això el portem a aquest bloc.

El seu, per cert és aquest: http://eltano.es/blog/

El que ha fet El Tano es un recorregut sonor des del present de l'edifici de la biblioteca al seu passat fabril. un viatge en el temps a través del só. La cosa té molt de perfomance auditiva i convé viure-la amb les orelles ben obertes.

Deixem que sigui ells mateix qui ho expliqui:

Los sonidos nos rodean las 24 horas del día. Interpretamos y nos relacionamos con el mundo a través de ellos. Para aprender a leer, primero aprendemos los sonidos de las letras. Hay casos de extremos como el de Neil Harbisson, “El hombre que escucha a través de los colores”. Neil sufre de monocronismo y capta los colores a través de sus vibraciones sonoras. Sin ir tan lejos algunas personas prefieren lugares silenciosos, lejos del mundanal ruido. Como una biblioteca por ejemplo. Sin embargo hasta el silencio de una biblioteca tiene diferentes matices. Ciertos sonidos se amplifican. Un simple murmullo, el movimiento de una silla o el caer de un lápiz al suelo puede retumbar en nuestros tímpanos. Un periódico que se dobla, un libro que se cierra, un móvil que suena puede desatar una tormenta acústica. Dependiendo del momento, la sucesión de pequeños ruidos se pueden convertir en una melodía casi musical o en una insoportable cacofonía.
Sound Walk Biblioteca Vapor Vell: Decidí realizar una pequeña exploración acústica o paseo sonoro en los interiores de la biblioteca de mi barrio en Sants-Montjuic. El objetivo era capturar los sonidos del silencio, aquellos pequeños sonidos íntimos que aparentemente no están y se diluyen entre murmullos. La metodología era caminar a la deriva con un pequeño micrófono, como en su momento lo hice en medio del bullicio de la carretera de Sants, dejándome envolver con la sonoridad del lugar para luego trazar una pequeña ruta sonora a partir del material recopilado. Recomiendo escucharla con buenos auriculares.
Los sonidos del pasado que habitan la Biblioteca Vapor Vell: Lo que no esperaba era descubrir la historia del lugar, antiguamente el recinto fue una fábrica textil que funcionó desde 1846 hasta 1890. Así que decidí ir más allá recreando el sonido de las máquinas y el ambiente de esa época.  Este es un paseo sonoro del presente al pasado del Vapor Vell. Desde el minuto 16 doy un salto en el tiempo y los sonidos con algunos ecos del pasado.
Agradecimientos: Para esta Exploración Urbana conté con el apoyo incondicional de Julián Figueres de la biblioteca Vapor Vell. Desde un inicio compartió mi entusiasmo con el proyecto y me alentó a explorar los interiores sonoros del recinto. También debo agradecer al técnico de sonido Juan Pedro Espino quien me asesoró durante todo el proceso.
collage

divendres, 22 d’abril de 2016

Sant Jordi a l'Ampli: Una invasió silenciosa

BONA DIADA 





Si a Arenys de Mar tenien "Calisay" a Arenys de Munt bevien "Licor Sant Jordi"



Ara farà un any que els musictecaris recomanàvem, entre d'altres títols, el llibre d'Alex Ross "El ruido eterno". Enguany recomanem un llibre, bé, més aviat un petit assaig, publicat en e-book que reprèn el fil del llibre del crític americà.  

Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica. Javier Blánquez. Capitán Swing. Madrid, 2014. 


Portada del llibre 

Javier Blánquez és periodista i crític musical de diversos mitjans. És a més el coordinador (i autor d'alguns capítols) del llibre "Loops. Una historia de la música electrónica" (Random House Mondadori, 2002). També és professor d'història de la música moderna a l'EUMES (Escola de Música Avançada i So) de Girona. Llegint aquest llibre he recordat el primer disc "indie" que vaig pensar que tenia alguna peça que s'acostava a la música clàssica: "Handwriting" (Quartestick, 1995) de Rachel's. Blánquez no esmenta aquest disc en el seu breu però nutritiu assaig, molt útil per futures adquisicions musicals bibliotecàries, però si que menciona altres grups de l'escena "indie" com RadioheadStars of the Lid i Björk o de l'electrònica com Tim Hecker, Ben Frost o Nils Frahm


Nils Frahm 

Tots aquests músics tenen en comú que han normalitzat el diàleg entre la música clàssica i la música popular. I aquest és el tema del llibre, com des d'una nova manera d'entendre l'ofici de compositor i amb una aproximació humil i autodidacta, propera a la filosofia del "do it yourself", hi ha una sèrie de músics que no pertanyen ni a la música clàssica ni a l'experimental i que es poden englobar sota l'etiqueta de "modern classical", que estan construint un pont que uneix les textures del tardo-romanticisme amb les estructures del pop i l'electrònica abstracta. Des de l'Ampli us recomanem dos CD que podeu trobar a les biblioteques de Girona i que també s'esmenten a "Una invasión silenciosa": "Recomposed by Max Richter. The Four Seasons" i "Spaces" de Nils Frahm


Nico Mulhy


Un capítol del llibre està dedicat al piano i pot resultar interessant llegir-lo abans d'anar al concert del pianista Vladimir Ashkenazy a l'Auditori de Girona, que celebra 10 anys i a la xerrada prèvia que s'ofereix. No perquè "Una invasión silenciosa" i el repertori que tocarà Ashkenazy -que inclou Ravel, esmentat també al llibre de Blánquez- s'excloguin, sinó perquè junts poden ajudar a obrir moltes orelles. 


Vladimir Ashkenazy 


dilluns, 18 d’abril de 2016

"Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units" a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents




 American Gothic de Grant Wood, 1930 (Art Institute of Chicago).


El Sud dels Estats Units, bressol de músiques que han esdevingut universals com el blues, el country, el rock i el jazz, és també lloc d’una fèrtil tradició literària que ha perforat tant la literatura nord-americana com, en general, la literatura occidental. La influència de noms com William Faulkner, Flannery O’Connor o Truman Capote s’ha estès fins arribar a contagiar autors no necessàriament vinculats amb aquest territori (Donald Ray Pollock o Chuck Palahniuk, per exemple). 




L’imaginari de la novel·la del Sud, poblat d’éssers a un pas de l’abisme que es debaten entre el bé i el mal, de personatges grotescs i freaks, de ruralisme, racisme, moral puritana, de violència i fanatisme religiós ha tingut també en el cinema, un material de primer ordre per construir històries crues i salvatges però també plenes de lirisme.


Wise Blood (Sang sàvia) de John Houston (1979), basada en la novel·la del mateix títol de Flannery O'Connor.


La Biblioteca Vallcarca i els Penitents recorre les carreteres perdudes i els camps de cotó del Deep South, sondejant la seva ànima fosca i llegendària:

 - D'abril a  juny ens perdem en el cicle Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units: tres audicions comentades per Teresa Torres i Eduardo Izquierdo; Miqui Otero i Marina Espasa pel costat literari. 


/

- Prediquem al Facebook la nostra pròpia religió. 

- Ens afegim a la crew de l'editorial Dirty Works, especialitzada en literatura del Sud, incorporant al nostre fons tots els títols publicats fins ara. 


 Si voleu que us expliquem la història de la mà dreta i de la mà esquerra, la història del bé i del mal, no dubteu a passar per la nostra església del 21 d'abril a l'1 de juny.


La nit del caçador de Charles Laughton (1955).

divendres, 15 d’abril de 2016

Jo no hi era però me'n recordo: Les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra

Al títol hi hauríem d'afegir que són les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra segons  el garrotxí Joan Sala, l'editor de la hagiografia del menys sant dels Setze Jutges, publicada per  l'editorial que dirigeix,  Comanegra. El llibre ha estat escrit per Alejandro Crimi, que anomena tracks -com les cançons dels discos- als capítols de "Jo no hi era...". L'escriptor i periodista Julià Guillamon és el responsable de l'edició i la versió catalana del llibre. El dissabte 16 d'abril a les 22.00h a Olot(Sala La Carbonera) i dins del Festival Mot , Joan Sala i Julià Guillamon acompanyaran Quico Pi de la Serra, per repassar entre paraules i música, el recorregut vital de l'artista canonitzat. 


Portada del llibre 

Joan Sala tria els imprescindibles de Quico Pi de la Serra 

El garrotxí ens va fer arribar la seva llista amb el següent comentari: "A mi m'agrada molt el blues, és per això que gaudeixo molt de la seva música actual. De tota manera podem dir que els imprescindibles són": 

L'home del carrer
Si els fills de p**** volessin
Els fariseus 

Blues: 

Sóc poeta
M***a (Merda)
El meu cervell 





Bonus Tracks: 

Quico Pi de la Serra explica a "Jo no hi era..." que el cantautor (a la seva hagiografia el músic explica que opina d'aquesta paraula) francès George Brassens va ser una referència important per ell, més per les lletres que no pas per la música.  A les biblioteques podeu trobar el còmic "Brassens, la libertad". Joann Sfar. Fulgencio Pimentel. Logroño, 2012. 


Portada

Més que Brassens, a Pi de la Serra l'han influenciat la música brasilera, el blues i altres músiques que ha mirat d'aprendre. De la música brasilera diu: "El dia que vaig descobrir la bossa nova quasi em moro. La bossa nova amb Vinicius, Joao Gilberto, Jobim tenia un feeling de cagar-s'hi". Si a més d'escoltar bossa nova en voleu saber més: 

Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Turner. Madrid 2008 


Un altra música que va ser desiciva per Quico Pi de la Serra va ser el blues: "No sé com vaig entrar en el blues. Ho penso moltes vegades ...Em va arribar un disc de Big Bill Broonzy , em va sorprendre la seva manera de tocar i vaig voler tocar com ell, sobretot la manera com tocava les cordes baixes de la guitarra. Ho vaig estudiar i sempre ho he portat amb mi. Vaig entendre el blues, que és una música que realment has d'entendre i que no et deixa anar mai més". La biblioteca Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents va fer una ressenya i una completa llista de reproducció del llibre: 



dilluns, 11 d’abril de 2016

Festival Mot: Vides escrites, tocades i cantades

Enguany el Mot el Festival de Literatura de Girona i Olot dedica la seva edició a les "Vides escrites, escriure vides" i explora els processos creatius que hi ha darrere les biografies literàries. Les biblioteques de Girona s'han sumat al festival amb una guia de lectura, exposicions de fons relacionades amb el Mot i el concurs de microrelats "A Peu de Foto". A més a més, la biblioteca Ernest Lluch exposa vides escrites de músics i compositors. 

Foto: Biblioteca Ernest lluch 

Des de l'Ampli hem triat cinc d'aquest artistes i us hem fet una breu introducció a la seva vida i una petita ressenya dels llibres que parlen d'ells: 

Violet Gordon Woodhouse (1872 - 1948). Tres (o més) no són multitud. 

Violet al piano 

La pionera del harpsichord, que era coneguda oficialment com a senyora Gordon Woodhouse vivia amb els seus quatre "marits" -encara que només un d'ells era el seu espòs legal els altres també es consideraven casats amb ella- en una llar estranya, però feliç. Jessica Douglas-Home, la besnéta de l'avui injustament oblidada intèrpret, va escriure la seva biografia per reivindicar-ne el talent. 

Violet: Vida y amores de Violet Gordon Woodhouse. Jessica Douglas-Home. Circe. Barcelona, 1998. 

Portada del llibre 
Bonus tracks: 




Violet tocant Haydn (De qui també s'exposa una biografia) 

Fela Kuti (1938 - 1997). Black President


Fela Kuti: La música és l'arma

El creador de l'afrobeat i fundador de la República de Kalakuta té una biografia estretament lligada a la seva música. Va fundar un diari, YAP News, un club, The Shrine, i un partit polític, el MOP, que van servir per difondre les seves idees i la lluita contra els mals endèmics que pateix Àfrica. Aquestes iniciatives li van comportar ser considerat l'enemic públic número 1 de Nigèria pels succesius règims militars d'aquest país, que el van perseguir i torturar a ell, a la seva família i als seus amics. 

Fela Kuti. Espíritu indómito. Sagrario Luna. Milenio. Lleida, 2014

Portada 


Bonus tracks: 

Diego A. Manrique fa un retrat de Fela i una selecció de la seva discografia.

Entrada sobre Fela Kuti a l'Enciclopèdia de Música Africana. 

Fela Kuti en acció. 

Janis Joplin (1943 - 1970). L'home més lleig del campus.

Rock Mama

Grace Slick, la cantant de Jefferson Airplane, recorda que "la Janis era molt vehement i molt diferent; posava de manifest totes les emocions". Janis Joplin es va negar a ser una "bona noia" molt abans que el seu comportament fos legitimat pel moviment feminista modern. Al final "la porca" de Port Arthur es va convertir en la primera superestrella femenina del rock. 


Janis Joplin. Las cicatrices del dulce paraíso. Alice Echols.Circe.  Barcelona, 2001. 



Portada
Bonus tracks: 

Janis Joplin  (Web oficial)

Ressenya del llibre .

Tràiler del documental .

Janis Joplin en acció. 


Syd Barrett (1946 - 2006). Crazy Diamond

Syd Barrett entre llums abans d'apagar-se 

"Wish you where here" és la cançó que li van dedicar els seus companys de Pink Floyd quan no sabien on parava en Syd. El Madcap -sobrenom amb el que també era conegut Barrett- es va retrobar amb els seus companys, però la seva ment estava perduda per sempre. El disc que va gravar amb Pink Floyd i que va catapultar el grup a la fama, "The piper at the gates of dawn", pren el nom del capítol set d'un dels llibres preferits del Madcap: El psicodèlic "El vent entre els salzes" de Kenneth Grahamme

Syd Barrett. El brillo de la ausencia. Rob Chapman. Global Rhythm. Barcelona, 2012.

 Portada del llibre 


Bonus tracks:






Nina Simone (1933 - 2003). Entre el cel i l'infern 

La sacerdotesa del jazz 

Els que vam assitir al Bib&Play encara recordem totes les dones del jazz de les que va parlar la Teresa Torres. Una d'aquestes cantants va ser Nina Simone. Nascuda com a Eunice Waymon, Nina Simone va ser una nena prodigi que somiava amb ser la primera gran concertista negra de música clàssica. Però no ho va aconseguir perquè segons ella, el conservatori de Filadèlfia on volia entrar li va negar l'accés per ser negra. Després d'aquest episodi, Eunice va començar a cantar jazz i per fer-ho es va canviar el nom i va esdevenir Nina Simone. Va ser un mite però també una bruixa africana enganyada i trencada. 

La vida a muerte de Nina Simone. David Brun-Lambert


Portada


Bonus Tracks: 









divendres, 8 d’abril de 2016

Dalirium Sonic al Sunset Jazz Club i a les Biblioteques de Girona

Segurament l'amor de Dalí per les carxofes és més conegut que el que sentia per la música. "Dalirium Sonic" és un llibre del periodista musical Karles Torra que aprofundeix en la relació entre Salvador Dalí i la música, i en especial amb els músics. En la presentació hi intervindran l'autor, l'editor del llibre, Àlex Gómez-Font, el director de cinema Albert Serra i l'artista del motor Eliseu Huertas Cos. Finalment el guitarrista Emili Baleriola interpretarà en directe el tema "Dali's Car" de Captain Beefheart. Properament podreu trobar aquest llibre a les biblioteques de Girona, que es sumen a la presentació de "Dalirium Sonic" amb una llista de reproducció que recull algunes cançons esmentades al llibre. 

Portada del llibre 



Un breu moment del documental i happening "Alta Mongòlia" 

A més de la llista de reproducció que conté alguna llicència, des de l'Ampli us hem seleccionat alguns enllaços amb més informació sobre Salvador Dalí i la música: 

Dalí y la música (La fonoteca) 

El secret de les cançons: Dalí i la música (TV3) 

La música en la pintura de Dalí 

Être Dieu (Ópera-poema escrita per Dalí, amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán i música d' Igor Wakhévich). 


Fragment de l'ópera esmentada 

I també us recomanem dos llibres.  El  primer parla d'un peculiar músic que també s'esmenta al llibre de Karles Torra: 




Biografia no autoritzada de Joseph Pujol el "Petòman". Adrià Pujol. Curbet Edicions. Girona, 2008. 

I el segon és "L'enciclopèdia logicofobista de la música catalana" de Pascal Comelade, on s'esmenta l'afició de Dalí per les sardanes. 

Portada del disc de sardanes dedicat a Dalí



dijous, 7 d’abril de 2016

Music Spy Club amb Nueva Vulcano!

El proper 15 d'abril, a les 19 h., torna el Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Alegria! 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre espia d'abril serà multiple.... NUEVA VULCANO!





El trio Nueva Vulcano és una factoria inetiquetable de música (del punk a l’indie, al hardcore, al rock): és un dels secrets millor guardats de Barcelona. Al llarg de la seva carrera que ja acompleix 12 anys i 4 discos, l’underground de la ciutat ha tingut veu, ritme i harmonia per ferir cada concert.

Aquí teniu, per obrir boca...



----------------------

Les properes dates:

ESBUDELLANT EL PRIMAVERA SOUND  – 20 de maig, 19 h.
Amb Joan S. Luna: Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop. 
... i Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

MANU GONZALEZ (Especial Sónar) – 10 de juny, 19 h.
Cap de redacció de la mítica Go Mag, la revista especialitzada en músiques electròniques, des del primer número (2001) a l’últim (2013), el Manu González és un expert en músiques que sempre creuen la frontera del confort. Un espia de primera filera per endinsar-nos al Sónar. 

dilluns, 4 d’abril de 2016

Com fer un mashup? Taller pràctic al Vapor Vell!

Fa uns anys us presentàvem aquest gènere lluminós de la música: els mashups! Aquí trobeu el link. Més que un gènere, un transgènere!

Cocktails de cançons, magmes fets a partir de retalls infinitessimals, collages de fragments de cançons. No obstant tenen la seva versió primitiva en els potpourrís (de difícil encaix estètic) i els discos de mescles que van començar als anys 80 (tipus max mix). La tecnologia i la multiplicació referencial del nostre temps els hi confereix una potència extraordinària.

Ara el percutor de la pàgina Mashcat ens visita per oferir un taller de mashups! Serà dimarts, 12 d'abril a les 19 h. a la Biblioteca Vapor Vell.




Ens ho presenta així:

"¡Costumitza la música al teu gust! De la mateixa manera que agafem el tornavís i les alicates per repassar un moble, el Dj. Surda ens mostrarà aquest dimarts dia 12 de 19 h. a 21h. eines i maneres per costumitzar les cançons al nostre gust. Es tracta dels mashups, cançons originades de la mescla de pistes vocals d'unes cançons amb pistes instumentals d'altres. El Dj. Surda n'és tot un especialista, ell és l'organitzador de les primeres festes 100% mashups a Espanya (les MashuParty) i un dels productors de mashups de casa nostra amb més reconeixement internacional. Un collage auditiu que no deixarà indiferent a ningú."




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...