dilluns, 18 de setembre de 2017

Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)


DISCOS ESPREMUTS??????
Sí! Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!




Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)


En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back HomeHighway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.
A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.


------
Properes sessions:

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents
What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat comWhat's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 


Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Disc incògnit!
A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.


Jacophonic. El festival gironí dedicat a Jaco Pastorius + la selecció de l'Ampli

Tornem al Sunset Jazz Club de Girona per parlar d'un nou festival, que es celebra del 18/09 al 04/10 a Girona. El Jacophonic està dedicat al baixista Jaco Pastorius, que va revolucionar el baix elèctric amb la seva personal manera d'entendre'l, combinant característiques del jazz i el funk i eliminant els trastes de l'instrument. Des de l'Ampli hem preguntat a l'Alix Levi, responsable del club de Girona com havia nascut la idea de dedicar un festival al mític baixista: "La idea és que a trenta anys de la seva mort, vam pensar que valia la pena dedicar-li un homenatge que alhora servís per donar a conéixer la seva obra entre els més joves. Els músics i grups que hem convidat tenen en comú la seva gran admiració per Jaco Pastorius i que tocaran alguna de les seves composicions. Les activitats paral·leles, com les masterclass o l'exposició de vinils, s'han programat amb la idea d'apropar aquesta música a més persones i animar-les a descobrir-la". 


Cartell del Jacophonic 


De moment el Jacophonic ha provocat el retorn al nostre blog del nostre enyorat Gambita, un autèntic expert en la figura del llegendari baixista, que juntament amb el nostre "pecident" Fonti, ha fet una selecció de cançons de Jaco Pastorius, tant en solitari com amb el grup Weather Report. Les podeu escoltar d'una en una o totes seguides -les que es troben a l'Spotify - a la llista de reproducció del final del post. Als inicis d'aquest blog, Jordi Corvillo ja havia dedicat un sentit post al baixista de Florida.

FONTI 

1. Barbary Coast (Weather Report, Black Market) 1976.



2. Kuru / Speak Like a Child (Jaco Pastorius) 1976



3. Coyote (Joni Mitchell, Hejira) 1976




4. Teen Town (Weather Report, Heavy Weather) 1977



5. Punk Jazz (Weather Report, Mr. Gone) 1978 




GAMBITA 

Jaco Pastorius / Woodchuck - The Chicken (1969) 


Tot i que nascut a Philadelphia, va créixer a Florida escoltant amb delit la música de Cuba durant les nits amb la seva petita ràdio. Bateria fallit per accident, hagué de canviar al contrabaix i per qüestions climàtiques després al baix elèctric. Envoltat d'una floreixent i rica escena musical, la primera banda del petit John Francis Anthony fou "Woodchuck and the Upper Hand", un trio de greixós R&B amb un parell d'amics, l'organista Billy Burke i el bateria i vocalista Bob Herzog. Aquesta és la primera versió enregistrada d'en Jaco interpretant el clàssic de Pee Wee Ellis





Tema: I can dig it baby
Àlbum: Party down
Artista: Little Beaver
Any: 1974

Al costat d'un dels més brillants representants del so de Florida, Willie «Little Beaver» Hale. Un altre talent oblidat per la indústria musical que va acabar fregant escales. El tema és un clàssic ocult del funk i, per molt que sembli impossible, enregistrat d'una tirada: Little Beaver només va haver de dir a en Jaco els acords.




Tema: Jaco
Àlbum: Jaco
Artistes: Pat Metheny, Jaco Pastorius, Bruce Ditmas, Paul Bley
Any: 1974

 Atmosferes de surrealisme free en un disc estrany per diversos motius que no es tornaren a donar: un tendre Pat Metheny tocant amb wahwah, Paul Bley tocant Fender Rhodes, tots quatre tocant junts. Alhora, l'àlbum és el primer enregistrament oficial d'en Jaco i Metheny. Jaco, amb només 22 anys, ja deixa clar que és tan excepcional com diferent.



Tema: All americanalien boy
Àlbum: All american alien boy
Artista: Ian Hunter
Any: 1976

 Col·laboració amb el cantant anglès que és un altre exemple de l'ampli espectre de capacitats i apetències omnívores d'en Jaco.



Tema: John & Mary
Àlbum: Word of mouth
Artista: Jaco Pastorius
Any: 1981

El treball que havia de representar un pas endavant en la seva carrera, amb un bon contracte amb la Sony, que ni el va entendre ni el va recolzar perquè esperava un disc molt més «comercial». Un insensible Zawinul va arribar a l'extrem de dir-li que les composicions del disc eren «high school big band bullshit». Al capdavall, una obra mestra que podem considerar el darrer disc oficial d'estudi d'en Jaco. Aquesta preciosa peça, que tanca l'àlbum, és una oda a Florida i als seus petits fills John i Mary.



                                              ALTRES CLARÍSSIMES CANDIDATES:

Layas-Michel Colombier and Jaco Pastorius





TOMMY STRAND FEAT.JACO PASTORIUS - BEGINNINGS





Jaco Pastorius /Wayne Cochran & C.C. Riders - Rice Pudding (1972)




Jaco Pastorius /Ira Sullivan Quintet - Ballye de Nina (1973) at "The Playboy Club"



Jaco Pastorius(Jaco's First Demos) - The Balloon Song (1974) at "Criteria Studio" 




Jaco Pastorius –Domingo



Joni Mitchel - Talk to me 





Herbie Hancock - 4AM



LLISTA DE REPRODUCCIÓ 





CD de Jaco Pastorius i Weather Report que podeu trobar a les biblioteques de Girona 


Jaco Pastorius ( Carles Rahola)
Broadway Blues Teresa ( Just M. Casero)
Another Side of Jaco Pastorius (Salvador Allende) 
Heavy n' jazz Stuttgart aria (Salvador Allende) 

dimarts, 12 de setembre de 2017

DISCOS ESPREMUTS!! Un cicle insòlit!

DISCOS ESPREMUTS
Sentim molta música, però la coneixem? Podem escoltar un disc sencer? La música també serveix per ser espremuda, i així evitarem que passi al voltant nostre com un simple fil musical. Triarem alguns discos històrics, i altres d’incògnits, per saber-ne tot el possible: des de les circumstàncies del seu enregistrament fins al rerefons de les lletres i els detalls tècnics. Una espremedora artística!




Dimarts 19 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents
Shaft: Music from the Soundtrack, d’Isaac Hayes (1971)

A càrrec de Lalo López, músic i productor especialitzat en música disco i funk. Guitarrista de la Fundación Tony Manero i Chocadelia Internacional, entre d’altres grups.

Shaft (Stax, 1971) és una fita cabdal dins la història de la música negra: el seu autor, Isaac Hayes, va ser el primer afroamericà a rebre un Oscar pel seu score i representa l’obra fundacional de tot un gènere musical bàsic per entendre la black music dels anys setanta, la banda sonora blaxploitation. Una delícia auditiva plena d’anècdotes i moments per comentar i compartir.


Dijous 21 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Highway 61 Revisited, de Bob Dylan (1965)

A càrrec d’Eduardo Izquierdo, periodista habitual de Ruta 66, MondoSonoro i Efe Eme. Col·leccionista compulsiu de discos. Autor de Bob Dylan, la trilogia del tiempo y el amor.

En menys d’un any i mig, Dylan va publicar una trilogia de discos fonamental en la història del rock d’autor, formada per Bringing it all Back Home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. El segon disc, el que ens ocupa, s’obre amb “Like a Rolling Stone” i acaba amb “Desolation Road”, un camí ple de lírica, apassionament, mites, llegendes i casualitats que, recorregut en una audició lenta, és tota una aventura.

Dimarts 26 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents
What's Going On, de Marvin Gaye (1971)

A càrrec d’Ignasi Julià, periodista i crític musical, fundador de la històrica revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloses les biografies autoritzades de The Velvet Underground i de Sonic Youth.

Pocs àlbums han exercit una influència tan decisiva en el desenvolupament de la música popular i la societat com What's Going On, l'obra mestra de Marvin Gaye. Quan el cantant i símbol afroamericà va interessar-se per la guerra, l'ecologia, la política i l'economia, el soul va deixar de ser només melodies i ball i va assolir la maduresa. 


Dijous 28 de setembre, a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell
Disc incògnit!
A càrrec d’El Petit de Cal Eril. Amb 3 discos a l’esquena i la fita ineludible de La figura del buit, Joan Pons (el seu nom real) és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud.

Disc incògnit. Jugarem a destapar el disc en el mateix moment en què comenci a sonar. Es tracta d'una escolta de disc a cegues, sense saber quin estem sentint. D'aquesta manera l'experiència serà en present.


I encara tenim una portada alternativa... amb un títol menys normatiu però igualment entenedor. O fins i tot més entenedor. Per què no!




dijous, 7 de setembre de 2017

Elvis. El rei del rock... per a nens i nenes!

El proper 15 de setembre, a les 18 h. la Biblioteca Vapor Vell oferirà una activitat ben especial. Es tracta d'acostar la música els nens. Això, com ja s'ha comentat llargament en aquest bloc, no es fa edulcorant la música, sinó presentant-la tal qual és, amb un registre divulgatiu escaient a cada edat. Els nens són hipersensibles, ho capten tot, i també les reialtats musicals! 


Elvis va ser el rei del rock and roll. Les mares i pares ho tenim clar però, i els nens? Deixa que la música s’encarregui de posar la màgia perquè els més petits descobreixin un món increïble ple de fantasia.

A càrrec d’Augie Burr i Edu Chinaski.

Aquí teniu a Augie Burr en acció!!!




Edat recomanada: a partir de 4 anys.
 Entrada lliure.
Aforament limitat.
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dimarts, 5 de setembre de 2017

15 anys del Sunset Jazz Club de Girona. Els millors discos i concerts

Tothom té un amic que acostuma a recordar tard o en el dia equivocat els aniversaris de les seves amistats. Els de l'Ampli som una mica com aquests col·lega. Sabíem que l'any passat el Sunset Jazz Club, el local que més bona predisposició ha tingut a col·laborar amb nosaltres, feia 15 anys. Ho vam recordar, els vam felicitar i li vam demanar al seu programador, l'Alix Levi, quins havien estat els millors concerts de l'emblemàtic local de Girona. L'Alix ens va fer arribar la llista i nosaltres -que encara anem amb el tempo de la galàxia Gutenberg- la publiquem ara. A més de la llista dels millors concerts, l'Alix, que també és baixista, ens va regalar uns quants CD enregistrats al Sunset per a la biblioteca Ernest Lluch (Girona) i ens va avançar que el 22/09 començaria el Jacophonic a Girona, un festival dedicat al baixista Jaco Pastorius. Abans de deixar-vos amb el millor d'aquests 15 anys del Sunset, us recomanem que llegiu aquesta entrevista publicada a "La Nota" on l'Alix Levi parla de l'aniversari del local. 


Logo de l'aniversari del Sunset 

-Albert Bover & Marco Mezquida - Duo Nosferatu “Live at Sunset” (2017 - autoeditat). Per nosaltres és el més especial, perquè en qüestió de mesos ha esdevingut un disc de culte entre els aficionats i perquè es va enregistrar en viu al Sunset, amb dos pianos de cua!


Duo Nosferatu (Marco Mezquida & Albert Bover) Foto: Jordi Renart 

-Luis González Trio “Live at Sunset” (2013 - PSM Music). Es tracta d’un dels nostres estimats grups residents, que després d’haver tocat tots els dimarts de la temporada 2012/13, van voler enregistrar en viu al club. Es va llogar un piano de cua per l’enregistrament, i ja no va marxar!


Luis González Trio Foto: Jordi Renart 

-Perico Sambeat & Joe Magnarelli Quintet “Pórtico” (2017 - Swing Alley). Dos dels grans del jazz actual, van estrenar els temes que conté aquest disc al Sunset i s’hi van les fotos interiors i de la portada.


Perico Sambeat & Joe Magnarelli al Sunset  Foto: Jordi Renart

- CMS Trio o Colina Miralta Sambeat Trio “Danza Guaná” (2015 - Karonte). Aquest disc es va enregistrar un dilluns, després d’haver actuat el diumenge anterior al Sunset, on vam poder escoltar en primícia els temes.



Colina, Miralta i Sambeat Foto : Jordi Renart 

-Aaron Parks “Invisible Cinema” (2008 - Blue Note). És un dels pianistes més interessants de les darreres dècades, i va actuar per primera vegada a Girona el 18 d’abril d'enguany.


Aaron Parks Foto: Jordi Renart 

-Bruce Barth “Live at the Village Vanguard” (2002 - MaxJazz). Un altre dels grans pianistes a nivell internacional, que també va ser per primera vegada al Sunset aquesta primavera, concretament el 17 de maig.


Bruce Barth Foto: Antonio Porcar 

-Bill McHenry Quartet “Graphic” (1999 - Fresh Sound New Talent). És un habitual del Sunset i un dels grans renovadors del saxo contemporani, i en aquest disc ja llegendari, hi col·laboren Ben Monder (guitarrista del darrer disc de David Bowie) i Gerald Cleaver, dos dels músics que més ens ha impressionat escoltar al club.


Bill McHenry Foto: Josep Manel Jarabo 

-Gorka Benítez “Gasteiz” (2014 - Fresh Sound). Un dels músics més carismàtics del país i probablement el més estimat pel públic del Sunset, va enregistar aquest disc en viu al Festival de Jazz de Vitoria juntament amb el ja esmentat Ben Monder i el bateria David Xirgu, un dels músics més habituals a la nostra programació.


Gorka Benítez Quartet Foto: Jordi Renart 

-Mark Turner Quintet “Yam Yam” (1995 - Criss Cross). Turner té un so espectacularment bonic i és un dels saxos tenors més imitats i admirats en els darrers vint anys. Tots els seus treballs són interessants, però “Yam Yam” té una especial importància ja que quan va aparèixer ens va canviar la vida a molts aficionats al jazz, i va donar a conèixer internacionalment als sensacionals músics que hi van col·laborar: Brad Mehldau, Peter Bernstein, Larry Grenadier i el català Jorge Rossy, que van acabar forjant sòlides carreres individuals.


Mark Turner Foto: NPR 

-Carles Benavent “Agüita Que Corre” (1995 - Nuevos Medios). Carles Benavent és un dels nostres músics més internacionals, amb una trajectòria impressionant en la que ha treballat amb genis com Camarón de la Isla, Chick Corea, Paco de Lucía o Miles Davis, i és un dels baixistes més influents de la història. Va actuar per primera vegada al Sunset dins la programació del quinzè aniversari.


Carles Benavent Foto: Antonio Narváez

-Jordi Bonell & Dani Pérez “Duo” (2004 - New Mood Jazz). Són dos dels nostres guitarristes favorits als que no ens cansem mai d’escoltar, i aquest disc és un autèntic regal pels amants de la guitarra i del bon gust.


Portada del disc

-Petros Klampanis “Chroma” (2017 - Motéma). El contrabaixista grec Petros Klampanis és una de les noves sensacions a l’escena de Nova York, i de la seva mà vam poder descobrir al guitarrista israelià Gilad Hekselman, un dels músics que més ha captivat al nostre públic i que està fent història.


Petros Klampanis Foto: Josep Manel Jarabo 

-Ramon Prats Quartet “Pandora” (autoeditat). Ramon Prats és un músic banyolí molt vinculat al Sunset, on hi ha tocat setmanalment durant set anys, a més de puntualment amb molts altres projectes. Aquest disc va tenir molt bona acollida i va rebre diferents premis.


Ramon Prats  Foto: Jose Manel Jarabo 

-Eivind Opsvik “Overseas V” (Loyal Label). El grup que lidera aquest contrabaixista norueg és dels més interessants de l’actualitat, i enguany vam poder escoltar les composicions d’aquest disc uns dies abans que es presentés oficialment.


Eivind Opsvik Foto: Flickr


- Josep Maria Farràs & Ignasi Terraza Trio “Plaça Vella” (2009 - Swit Records). Amb setanta-quatre anys, el trompetista egarenc Farràs és una llegenda viva, que a cada concert ens meravella.


Josep Maria Farràs Foto: Miquel Carol 




CD DEL SUNSET A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH (GIRONA) 




LUIS GONZÁLEZ TRÍO - LIVE AT SUNSET

VERNAU MIER QUINTET - NEBULOSES D'AZIMUT

DUO NOSFERATU (MARC BOVER & MARCO MESQUIDA) - LIVE AT SUNSET

dilluns, 4 de setembre de 2017

Música electrònica a la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet


Els companys de La Sagrera de Barcelona ens fan arribar la seva programació de sessions pedagògiques al voltant de la música electrònica! 


Podeu seguir els esdeveniments també des de la seva pàgina al facebook: http://bit.ly/2vXY6nL

dijous, 31 d’agost de 2017

Las dos orillas: concert d'Horacio i Lucia Fumero a la Biblioteca Vapor Vell

El proper dijous, 14 de setembre, a les 19 h., la Biblioteca Vapor Vell oferirà un concert extraordinari.

El gran Horacio Fumero, mestre del contrabaix, company vitalici de Tete Montoliu, compartirà música amb la seva filla, la pianista i cantant Lucia Fumero. 

El repertori està basat en peces de compositorsd’una riba i una altra de l’Atlàntic. Una delicia!

Entrada lliure.
Aforament limitat.
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dilluns, 21 d’agost de 2017

Les dones en la història de la música clàssica

El proper dimecres 30 d'agost, a les 19h. a la sala d'actes de la Biblioteca Vapor Vell us oferirem una xerrada sobre les dones en la història de la música. Les perspectives de gènere dins qualsevol art no són sempre fecundes, semblen prioritzar el gènere a l'art. El cas de la música, com tants d'altres, és una bona excepció. 



Hi ha un bagul de preciositats sonores, compositives i interpretatives que ha restat ocult o confús en els grans noms. De Beatriz de Dia a Clara Shumann, de Nannerl Mozart a Cecilia Bartoli. Us convidem a coneixe'l.


A càrrec d’Antoni Trigueros.
Entrada lliure.
Aforament limitat.
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dimecres, 16 d’agost de 2017

La discoteca ambulant 8 - Randy Newman

Deia Juan Ramón Jiménez que l'escriptor que escriu com es parla arribarà més lluny i durarà més que l'escriptor que escriu com s'escriu. És una observació molt fina, i l'anem pensant mentre continuem corrent pel bosc. 

Juan Ramón era un home molt fi, i per un costat assenyalava l'art que només existeix pels tics dels seus temps, l'art artístic, diríem, i per l'altra planteja la dificultat de detectar la parla, la cultura espontània, sense sofisticacions tècniques, de l'ànima humana en cada època. 

Ens sembla que un dels últims en contribuir al cançoner natural del món és Randy Newman. L'estimen, i sembla mutu. 




Autor de trenta cinc discos (11 d'estudi, 24 bandes sonores) es pot dir que la seva música està feta de... cançons! Sembla mentida, què fàcil és dir-ho i què difícil arribar-hi. La seva música no necessita delays, reverbs, chorus, flangers, vocoders, bateries, processadors. Hi ha una veu, que pot ser dèbil, mig afinada, la veu de qualsevol, i una mà al piano o la guitarra. 


Aquest mes d'agost acaba de publicar un disc preciós. Es diu Dark Matter. Res ens ha animat més a oblidar les temperatures i seguir corrent pels camins de terra de Collserola. És, quina bendició, un altre disc de Randy Newman. Un altre lligall de cançons de cap època. El món exterior és una jungle. Amb Randy als auriculars estem a casa, a la casa més amorosa que vam estar mai. 



Aquí us deixem un concert de l'any 78. És Randy, cantant com es parla, cantant com es cantava, quan la gent encara cantava. Ara, si ha arribat més lluny o durarà més, ja no ho sabem. Tot passa, tot declina, tot es confon a l'immensa sopa cultural que ens distreu. De moment, a nosaltres ens consola la carrera, i un xic la vida, vull dir el dia. 

dijous, 10 d’agost de 2017

El document perdut d'una BIBLIOTECA MUSICAL IDEAL

A la segona edició del Bib&Play estava programada una presentació anomenada "La biblioteca ideal". Expliquen les cròniques que, per problemes de temps, no es va poder fer. Ens quedarem sense conèixer els somnis d'un grapat de musictecaris il·lusos. 

Queden, però, vestigis, apunts, imatges, croquis. Ens han arribat restes de la presentació perduda, provinents del 2027. Estem davant d'una DIMENSIÓ BIBLIOTECÀRIA DESCONEGUDA...




Benvinguts i benvingudes a la dimensió desconeguda. Acabem de desafiar les lleis de la física i hem viatjat al futur. Ara mateix som a l'any 2027. Les coses han canviat bastant en el món. Vivim una època de pau i prosperitat insòlites en la història de la humanitat: no hi han restriccions pressupostàries i la imaginació ha arribat al poder i als serveis.

Sí, amics, els robots s'han integrat en els equips de treball i tenen el seu propi conveni col·lectiu. Atenen al públic i  fan activitats formatives i lúdiques dins la biblioteca.
  

Però com hem arribat fins aquí?



Ahá! L’antiga Plaça de Toros de La Monumental feia anys que no s’utilizava. Durant dècades va ser el símbol d’un espectacle amb animals i després el símbol d’un abandonament. La ciutat tenia un forat, i era perfectament rodó! Al 2027 ens el trobem ben ple, i de quina manera! I de què! Hi ha un elegant edifici. A poc que ens hi fixem veiem que té la forma d’un plat reproductor de vinils. Un enorme rètol ens diu que allò ja no és la Monumental, sinó la OVNIMENTAL.


Què? al 2017 la ciutat de Barcelona no tenia cap mediateca pública? Ah no? No seria per falta de gent, ni per falta de música, ni per falta d’incentius, ni per falta de músics ni per falta d’atractiu de la música popular. Què seria? La gent del passat és ben rara!

Entrem! Farem una visita guiada per les seves cinc anelles i el braç de la instal·lació.



La Synesthesia Room, la primera anella de l’OVNIMENTAL. Es tracta un espai per a l'estimulació dels sentits. En aquesta àrea trobem diferents seccions que us aniré explicant:

El Chill Out:  el lloc que tothom voldria tenir a casa amb altaveus amb so direccional per escoltar tranquil·lament Lady Gagá mentre el que tens al costat escolta cants gregorians. No hi ha interferències i per tant s’eviten els conflictes típics de les biblioteques del passat quan els usuaris es barallaven per aquestes coses en els arcaics espais multimèdia. 
Recordeu com s’escoltava abans la música a les biblioteques? Els reproductors de CD’S que ningú utilitzava... sempre amb pols a sobre i els bibliotecaris saltant d’alegria quan algú els hi demanava uns cascos per escoltar música? Aix, què naïfs que érem abans...

Bé, a la zona Chill Out també es pot menjar i beure relaxadament mentre s’escolta alguna de les emissores de la biblioteca amb programes que els musictecaris realitzen o podcasts de les activitats. 

Una altra secció és aquesta zona Orwell, un espai multiusos on es projecten vídeos musicals i mash ups fets pels propis usuaris. Els mashups són combinacions musicals, sovint tenen una part còmica, però també esdevenen resums al·lucinants de la música, com aquesta, produïda a la vostra època.  

En definitiva, és una àrea destinada a honorar l’escolta, i amb això als músics i a la música. La música s’enregistra amb una atenció i una qualitat que sovint no casa amb la forma que s’escolta. Amb els anys vam descobrir que disposar d’un bon ambient i bons equips per escoltar-la era una part decisiva de la difusió d’aquest art. I per això és la primera anella de l’OVNIMENTAL. Us convido a que passeu a la segona anella. Endavant!



Oh, habitants del passat, oh testimonis del documents físics, oh màrtirs del préstec, benvinguts al laboratori musical  de la BIBLIOTECA OVNIMENTAL. Us podem donar una bona noticia: la música, com la literatura, ha arribat a tenir un espai de creació a la biblioteca. De la mateixa manera que es difonien els llibres es difonia l’escriptura mitjançant tallers al 2017. Es fomentava la lectura i també la creació. 10 anys després va pasar el mateix amb la música, que artística i humanament no és diferent de la literatura. La cultura ja no està entomada per les administracions com una font de subvenció o ofrena floral sinó com el rec d’un planter. La sort és que la música demana espais!

Si la primera anella era un espai d’escolta aquest és un espai de creació, un autèntic laboratori. L’ordre mental de qualsevol persona és sempre així: primer es pot escoltar, després volem probar per nosaltres mateixos. Dintre d’aquesta anella hi ha quatre espais, que us anirem mostrant si el jet lag del vostre viatge en el temps no us ha fatigat gaire.

El DISP! Aquesta área, com no, és un autèntica mostra de dispositius. Les empreses generen aparells contínuament, equips de so, amplificadors, reproductors inaudits, simuladors d’instruments, analitzadors d’espectres, altaveus, micròfons, pedals. Una biblioteca és un aparador de recursos, com de llibres, on la gent tasta, testa i tosta! L’espai és doncs un mostrari de la última tecnologia musical. El centre no gasta un duro en això, per què les mateixes empreses musicals volen mostrar els seus dispositius. El musictecari és format per aquestes mateixes empreses.

TEST: De la mateixa manera que testem els dispositius de so el ciutadà del 2027 té un espai per testar instruments. I, un cop més, primer sentim i després volem crear. L’espai inclou un taller per aprendre a fabricar, reparar i tunejar instruments.

SOFT: Ah, sí, això ja ho coneixieu i ens extranya ara, amb la potencia dels fets consumats, com és que no s’utilitzava això al 2017. La música s’enregistra i es tracta de forma digital des de fa més de 20 anys. Per això tot músic ha de manegar software de grabació, equalització, mescla i masterització. La música és carn de software. Els estudis virtuals són cent vegades més potents que els del 2017. Un professional tècnic forma i anima aquesta secció, que a més alimenta de continguts totes les altres.

REC: I si tenim un espai de dispositius, un altre d’instruments i un área de software… con no podríem tenir un espai de gravació? Aquest és un dels vivers de la biblioteca, un espai seminal. D’aquí surten músiques locals. No penseu que parlem de grups, que per això están els seus bucs d’assaig. Parlem aquí d’enregistrar els amateurs, els aprenents, la gent gran que recorda les seves coples, el veí que ho intenta, el nen que comença.

No ens entretinguem més. Ja heu vist la Synesthesia Room i el Laboratori. Us convido a que passeu a la tercera anella, on están els companys més bibliotecaris de tot l’OVNIMENTAL. Els musictecaris! Una espècie nascuda amb el mil·leni i que sembla que durarà tant com el propi mil·leni! Alguns es van agrupar sota el nom d’AMPLI però van acabar sent tants que es diuen ENORMI. Treballen en totes aquestes anelles, ben camuflats. Voleu un café? Sí, aquí es pot beure café ben a gust! Per què no beure café a una mediateca? Va, us trec 120 cafés i passeu a la següent anella… l’Espai Musictecari.





El 2027 l’aire ja no es compon només d’oxigen i diòxid de carboni, també conté informació. Els bibliotecaris s’han convertit en recol·lectors  i es dediquen a recollir i a seleccionar les partícules d’informació més adients per cada visitant (antics usuaris). El 2027 s’ha aconseguit dividir el codi binari i s’ha entrat de ple en l’era nano. Els recol·lectors emmagatzemen la selecció en condensadors semblants als papers secants de l’era psicodèlica.

La col·lecció física també es pot comprimir mitjançant la tecnologia de les Càpsules Hoi-Poi. Els antics taulells s’anomenen nodes i estan interconnectats. A cada planta de la biblioteca hi ha personal amb la formació més adient per la seva secció.
  
El Personal: Els recolectors provindran de diferents àrees de coneixement, però tots estaran formats en les tècniques més avançades de cerca  d’informació. Aquí podem veure com ha anat canviant el perfil professional:

Entre les qualitats dels recolectors es valorarà que siguin: Melòmans, Diletants, Que sapiguen tractar amb els usuaris

Funcions: Estimular la curiositat i el descobriment musical. Fer visible la col·lecció física. Generar compartir i difondre continguts híbrids de forma regular. Informar de la resta d’activitats de la biblioteca. Destacar els continguts creats per la biblioteca. Donar-los visibilitat. Crear comunitat.


LLEI I ORDRE: Les plataformes digitals s’hauran multiplicat i les llicències musicals també. La xarxa ha esdevingut una jungla de metadades on els músics sovint són estafats i els visitants (usuaris) es perden. Els recolectors estaran en contacte des del seu node amb diferents associacions de defensa dels músics i advocats especialitzats en drets. Però la principal missió dels recol·lectors és fer de la biblioteca un lloc on els visitants es sentin com casa.






El temps va donar la raó a l’àvia del Director Wilkins: no hay nada tan aburrido como cien juguetes juntos. Per sort, les biblioteques conservaven, lliures d’interessos empresarials, unes col·leccions creades amb equilibri temàtic, llibertat estètica, eclecticisme i gust col·lectiu.

Ben aglutinada a l’OVNIMENTAL la col·lecció està  formada per tot tipus de documents en diferents formats: llibres, partitures, premsa musical, bases de dades, enregistraments sonors i audiovisuals.

La biblioteca també preserva i difon els formats. I per això a Colekshon disposem de reproductors per a llegir qualsevol tipus de document: discos de pedra, maquetes, vinils, K7’s i qualsevol vídeo en format analògic i digital. I encara tenim un remotíssim reproductor de CD’s. Els vinils no han parat de girar, com la forma d’aquest OVNIMENTAL.

Els nostres usuaris a més a més, generen continguts per a la nostra col·lecció que després es difonen a través de diferents emissores de la biblioteca.

Una de les seccions de la nostra col·lecció que té més préstec són els instruments musicals. Els mateixos instruments que tenim al Laboratori es poden prestar: theremins, teclats, mandolines, guitarres, banjos, sitars,  washboards, bongos, timbals, flautes, clarinets, acordions, calaixos andalusos, castanyoles i ukeleles.

Per això una biblioteca de música no ho pot ser sense un Music Hall! Endavant!





L'OVNIMENTAL està obert a qualsevol iniciativa ciutadana relacionada amb la música. Tothom pot organitzar i realitzar les seves activitats perquè la biblioteca és un lloc viu i un aparador del que la comunitat fa o vol fer. Alhora, l’OVNIMENTAL és també el catalitzador, allò que aglutina, impulsa i vertebra totes les propostes culturals. Com aquestes:

Els Concerts
Fem una programació estable de concerts amb músics professionals i també d’amateurs de la nostra ciutat. Periòdicament els alumnes de música venen a la biblioteca i ofereixen un petit concert a l’hora de tancament.

Les Audicions
Els usuaris que volen educar el seu gust musical poden assistir a diferents audicions comentades al voltant de la història de la música. També poden assistir a les audicions de seleccions musicals de diferents professionals  així com d’usuaris aficionats. Dins les audicions fem cicles integrals de compositors.

Pràctiques, cursets de música i masterclasses d’instruments
Els estudiants o aficionats a la música poden realitzar les seves pràctiques amb els nostres o amb els seus instruments. Diferents músics s’encarreguen d’atendre les consultes.

Holograma i karaoke Club de Fans
Els fans d’Elvis, de Mozart o de Michael Jackson poden comentar amb l’holograma dels seus músics predilectes tots els aspectes que voldrien en relació a la seva música.

Exposicions, presentacions de discos, llibres i festivals, Maratons de jukebox i Visites escolars musicals... 

... i una biblioteca musical ha de tenir un bar! Un bar, és, per definició, un fòrum. Aquí s’ajunten els musictecaris, amb els veïns i es confonen els uns amb els altres. Senyores i senyors... el Replicants Bar!




El bar funciona independentment de l’horari de la biblioteca. És un lloc de trobada i conversa amb possibilitat d’enregistrar-les.

Els Replicants és un lloc on tothom sap el teu nom. Té 2 ambients diferenciats: diürn i nocturn, mé enllà de l'horari de l'OVNIMENTAL. 
Sonen les llistes de reproducció que ha generat la biblioteca.

Es creen amb diferents il·luminacions i amb un mobiliari fàcil de moure. Els terres es netejen sols i la gent que perd el decòrum i el saber estar són expulsats amb un mecanisme automàtic. Hi ha un espai sense wifi i només amb dispositius analògics.

Els cambrers de tota la vida conviuen amb androides. És un espai on els dj’s locals punxen regularment. Oferim l’espai a promotors locals de música de diferents estils. És un local més del circuït de sales de la ciutat. I sobretot “Els Replicants” és un lloc trash, underground.

...
...

Això és el 2027. L’únic que hem fet és imaginar, però poc. Tot el que heu vist ja existia al 2017, en trossos desperdigats pel planeta. Existeixen els amants de la música, la cultura popular, els professionals apassionats. Existeixen espais bibliotecaris amb possibilitats, els usuaris inquiets, els músics locals. Existeixen els divulgadors diletants, les tecnologies especialitzades, i una plaça sense ús públic. La biblioteca musical ideal està dispersa només cal ensamblar-la.
(El manuscrit s'acaba aquí)

(Imatges dissenyades per Moloko: www.molokolom.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...